Balanç satisfactori d’una Fira Mediterrània amb més professionals i molt públic al carrer i a les sales

Creacions col·lectives entre artistes de les diverses parts dels Països Catalans, una notable presència de creadors del territori, més professionals que han fet bullir com mai d'activitat la Llotja; un alt índex d'ocupació dels espectacles i més muntatges gratuïts; la consolidació de l'aposta del carrer com a escenari; la posada en funcionament no nous espais, com l'Anònima... Són alguns dels elements més destacats de la 19a Fira Mediterrània de Manresa, que es clou aquest vespre. Aquest migdia, l'alcalde Valentí Junyent i els responsables de la fira n'han fet la valoració.


imagen

La Fira Mediterrània de Manresa tancarà avui al vespre la seva 19a edició, que va arrencar dijous. Durant quatre dies i amb la suma de més de 300 activitats, la capital del Bages s’ha convertit en el  centre neuràlgic d’una cultura popular que, partint de la tradició, dialoga amb la innovació i la participació. La creació provinent de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears ha estat la gran protagonista d’aquest 2016, tot i que no han faltat convidats internacionals de pes com FRIKAR dance company, Baloji, Bachar Mar-Khalifé, Fanfare Ciocarlia, o Rozalén,propostes que van omplir els recintes i van rebre una bona acollida entre els assistents. Aquest còctel de propostes ha cridat l’atenció de 1.137 professionals.

 

Aquest migdia ha tingut lloc la roda de premsa de valoració de la Fira, amb la presència de l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Lluís Puig; el director artístic de Fira Mediterrània, David Ibáñez; i la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Manresa, Anna Crespo.

 

Valentí Junyent ha remarcat la satisfacció de l'Ajuntament pel funcionalment general de la Mediterrània, "amb índexs molt alts d'ocupació i molt públic als espectacles. El vessant de mercat ha estat molt important". També ha remarcat molt especialment la posada en funcionament de nous espais, com l'Anònima, que ha confiat que pugui estar en funcionament estable ben aviat, "si no és pel 20è aniversari, l'any vinent, potser en l'horitzó de la capital cultural de Manresa, el 2018". En la mateix línia, la regidora Anna Crespo ha explicat que s'està duent a terme un Pla d'Usos de l'equipament i estudiant com poden encaixar-hi algunes iniciatives.

 

Lluís Puig ha fet un balanç molt positiu del certamen i ha remarcat especialment "la fira que no es veu", com ara projectes que neixen o es consoliden gràcies a les sinergies que es creen entre artistes, entitats i programaddors durant el certamen. Puig ha afirmat que "comencem a preparar amb energies renovades la 20a edició", que tindrà lloc del 5 al 8 d'octubre del 2017.

 

Al seu torn, David Ibáñez, director artístic, ha manifestat que la Llotja, per on han passat 1.137 professionals, "s'ha conslidat com un punt de trobada: la gent vol ser-hi, tot l'espai està ple". Artísticament ha destacat la "circulació de talent entre artistes dels Països catalans", amb col·laboracions molt destacades i muntatges de creació col·lectiva. Per a Ibáñez, "la fira cada cop està cada cop més vinculada amb la ciutat, els lligams s'estrenyen cada vegada  més, gràcies al fet que hi ha vinculats artistes del territori, empreses a través del Club Mecenes, hi ha bona sintonia amb els equipaments i entitats culturals...".

 

Els professionals internacionals augmenten un 35%

 

La Llotja situada al Museu de la Tècnica es continua consolidant, any rere any, com un punt imprescindible de trobada,reunió i negoci en la tardor cultural catalana. Aquest espai i les activitats que hi tenen lloc han estat un punt d’atracció per als professionals, que han fet ús intensiu de la llotja i de les oportunitats que ofereix.

 

Enguany, 1.137 professionals s’han acreditat a la Fira Mediterrània en una edició en què s’ha apostat per reestructurar l’activitat professional en quatre eixos: coneixement, nous projectes escènics, internacionalització i innovació. Fruit de la tasca acumulada mitjançant el Pla d’Acció Estatal i Internacional, l’edició d’enguany de la Fira destaca per un augment del 35% dels assistents internacionals, amb la presència de 180 acreditats, respecte els 133 de l’any passat. Pel que fa a les entitats assistents, se n’han registrat un total de 612, un 3% més respecte l’edició del 2015.  

 

Un dels principals motius de satisfacció de l’organització ha estat l’alta intensitat de treball professional registrada a la llotja. Les activitats proposades han tingut una bona rebuda per part dels professionals: 191 acreditats a les jornades, un increment de les reunions ràpides (fins a 336 enguany), així com el bon funcionament dels itineraris de descoberta proposats i dedicats als nous projectes escènics (divendres 7 d’octubre) i a espectacles comunitaris (8 d’octubre).

 

També ha destacat la tercera edició del Wine & Fest Forum, Congrés Internacional de Festivals de Músiques del Món i Folk en què han participat 46 festivals de 32 països i que ha estat inaugurat pel Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent. El Congrés ha girat al voltant d’iniciatives musicals d’ajuda als refugiats i a les estratègies d’exportació artística.


Més espectacles gratuïts

 

Seguint la tendència dels darrers anys, en què la Fira vol potenciar l’ús de l’espai públic i l’atracció de visitants, el percentatge d’espectacles gratuïts ha pujat fins al 66%. Aquest increment respecte l’any passat (6%) ve donat principalment per l’accés lliure a la Taverna Estrella Damm, que enguany s’ha consolidat com el principal punt social de trobada de la Fira. La Mediterrània ha posat, doncs, menys aforament a la venda (12.364 entrades, un 10% menys), però en canvi ha aconseguit alt nivell d’ocupació (83%, amb dades provisionals de dissabte a la nit), així com un important augment de la venda anticipada, que ha provocat que fins a 16 sessions hagin esgotat les localitats.


Aposta per la creació col·lectiva amb resultats satisfactoris


La creació col·lectiva ha estat el leitmotiv de l’edició d’enguany en consonància amb un dels eixos principals de la Fira, una cultura popular de visió actual i on conflueixen la tradició, la innovació i la participació. La proposta més representativa en aquest sentit ha estat Cadàver Exquisit, un joc de creació col·laborativa en què han participat els artistes David Carabén, Mercè Sampietro, Cabo San Roque i Toni Mira.

 

Aquest Cadàver Exquisit només és la punta de l’iceberg d’un gran nombre de produccions de la Fira basades en la participació i en la revisió de les formes de relació entre artistes, gestors culturals i públic. En aquest sentit cal destacar la presència de projectes participatius i comunitaris (Marc Buixaderas, Orquestra Integrada, Taiat Dansa...) que ens han demostrat un cop més la capacitat transformadora de la cultura.

 

Però a més, la Fira també ha propiciat la creació col·lectiva proposant reptes col·laboratius a nombrosos artistes i amb bons resultats. És el cas de Kepa Junkera & Chango Spasiuk, Carles Belda & Carles Sanjosé, Chicuelo & Marco Mezquida, FRIKAR dance company & Raynald Colom, ASPENCAT amb la Camerata Bacasis o Spontus & Manu Sabaté.


Els èxits artístics fan notori el bon moment creatiu a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears

 

Moltes de les actuacions més aplaudides d’aquesta edició de la Fira han estat protagonitzats per artistes provinents de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, mostrant que l’àrea de parla catalana es consolida com un mercat cultural creixent i cada cop més interconnectat. El bon moment creatiu d’aquesta escena s’ha fet palès amb les actuacions de Mayte Martín, Produccions de Ferro (Peccatum), Coetus amb Carles Dénia, Rosalía & Raül, Chicuelo & Marco Mezquida, Joana Gomila, ASPENCAT, Guillem Albà & Clara Peya i Tombs Creatius (Xics del Xurrac), entre d’altres.


Participació manresana a la Fira

 

La Fira ha comptat amb diverses formes de participació ciutadana fruit d’un alt nivell de sintonia amb Manresa. La companyia valenciana Taiat Dansa, amb l’espectacle Dance Generation i sota la premissa que “tenir accés a la dansa és un dret social”, han cuinat des de zero un projecte fet a mida amb un grup de 12 voluntaris manresans de vàries generacions. El projecte Cadàver Exquisit ha comptat amb la participació de 10 avis, 50 nens i 13 Geganters i Nans de Manresa. La programació també ha inclòs les actuacions de l’Esbart Manresà de Dansaires; la de la colla dels Tirallongues de Manresa, fidels a l’actuació castellera; la mostra organitzada per la Federació de Grups Amateurs de Teatre de la Catalunya Central, a banda de l’actuació de la Camerata Bacasis amb ASPENCAT.

 

Els lligams que uneixen la Fira amb la ciutat de Manresa són amplis i s’estenen també al teixit empresarial, gràcies al Club Mecenes, plataforma de mecenatge estrenada el 2015 i que ja compta amb la participació de 12 empreses del territori. També cal destacar la intensa col·laboració amb diferents agents culturals de la ciutat, com el Teatre Kursaal, el Galliner, Cases de la Música i d’Arrel, entre molts altres. Per altra banda, la Fira és un revulsiu econòmic per a Manresa i el Bages, amb un impacte estimat per la FUB (any 2015) al voltant dels 3 milions d’euros. Durant els dies de fira, Manresa i la seva àrea d’influència han gaudit de plena ocupació hotelera.


Indicadors de la 19a Fira Mediterrània de Manresa

 

Activitats totals: 301
Artístiques: 182
Professionals: 74
+diterrània: 45

Total de professionals: 1.137 (respecte el 1.115 del 2015. Un 2% més)
Catalans: 825 (72,6%)
Resta de l’Estat: 132 (11,6%)
Internacional: 180 (15,8%)

Ens professionals: 612
Entrades: 9.373
Ocupació: 83%
Funcions gratuïtes: 66%
Sessions amb entrades exhaurides: 16
Acreditats a les jornades professionals: 191
Inscrits a l’Itinerari de projectes escènics: 63
Reunions ràpides: 336
Estands a la Llotja: 45
Parades al Fira Passeig: 86
Escoles al FiraEscoles: 16

Documents relacionats

  • imagen