L’evocació de la infantesa, denominador comú en les quatre obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella d’enguany

Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al dissetè Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 23 de febrer de 2017, a les 8 del vespre, i comptarà amb un homenatge al periodista manresà Josep Maria Planes, contemporani d’Amat-Piniella i assassinat fa vuitanta anys.


La presentació de les obres finalistes tindrà lloc el dia 18 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins del celler Oller del Mas, de la DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino.

imagen

Les obres finalistes seleccionades han estat les següents:


1- Les fantasies del nàufrag, de Pep Albanell (Ed. Bromera)

Robinson Crusoe va ser el seu primer llibre de nàufrags. «Era la primera novel·la que llegia en la meva vida i tenia la sensació clara que aquell llibre escrit al segle xviii parlava de mi». I és que, abans de saber què era un nàufrag, Pep Albanell ja se’n sentia, com a nen solitari que s’espavilava per adaptar-se a una nova ciutat, on se sabia foraster, i a una nova escola, on notava que no l’estimaven.

Amb la Seu d’Urgell del primer franquisme com a escenari, Albanell entreteixeix anècdotes de la infantesa per crear un relat farcit d’emocions i ironia que es llegeix amb un somriure als llavis. El retrat del món sòpit i gris de la dècada dels cinquanta es fa a través de la mirada càndida d’un nen, però també del sedàs de la distància i, sobretot, de la literatura. I és que, partint de la memòria, Les fantasies del nàufrag és el text d’un gran narrador, que no és una altra cosa que un bon contador de mentides.

(Text de la contracoberta)

 

2- La sega, de Martí Domínguez (Ed. Proa)

La novel·la transcorre en un poble de masos disseminats, al Maestrat, entre els anys 40 i 50 del segle xx. És una zona boscosa que freqüenten els guerrillers del maquis, que compten amb la complicitat material i sentimental de la filla del mas, la Teresa, i les reticències de la mare, que ha vist com el seu marit era víctima de la guàrdia civil. Els fill petit és el narrador de la història, que descobreix el món en un context ple de secrets i violència. Un dels guerrillers del maquis, que s'entén amb la Teresa, és alhora confident de la guàrdia civil. Això originarà algun malentès i algun tiroteig. La novel·la segueix l’evolució del nen protagonista i de la seva família, dividida i sacsejada per les lluites entre guerrillers i guàrdies, en un poble de muntanya valencià. 

(Text de la contracoberta)

 

3- Primer paisatge, d’Isidre Grau (Ed. Gregal)

Primer paisatge és un aplec de mirades al món de la infància d’algú que hi busca les arrels del seu gust per l’escriptura. Partint de la solitud viscuda en un espai que recorda immòbil, l’escriptor evoca els escenaris, els personatges i els moments especials que van modelar la seva personalitat i el van fer creure en el poder de les paraules. Lluny de la recreació biogràfica, l’autor transforma les seves vivències en petites històries que, defugint el costumisme, exploren significats més universals.
Tot i que el llibre no entra en la identificació precisa dels espais, al darrere de cada narració hi ha les formes de viure pròpies dels anys quaranta i cinquanta en un entorn rural com el de Cerdanyola i la comarca del Vallès. Això no impedeix, ben al contrari, que lectors de totes les procedències se sentin motivats a connectar amb les seves experiències i a identificar-s’hi.
Amb una prosa que busca la claredat i la síntesi, cada relat s’incorpora a un mosaic que va adquirint caràcter de novel·la.

(Text de la contracoberta)

 

4- Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila (Ed. Proa)

Gabriel Janer Manila, el novel·lista que va sacsejar la literatura balear durant els anys setanta i vuitanta, torna a la primera línia amb unes memòries riques i literàriament poderoses. A través de la vida i la feina de la seva família, venedors de roba en fires pels pobles mallorquins, fa un retrat de la vida a l’illa. Evoca la seva infantesa al poble d’Algaida, en contacte amb la natura, amb el pes de la guerra encara molt present, en un entorn on tothom es coneix. L’educació religiosa i les monges dibuixen un ambient que avui apareix pintoresc i impactant. 
L’autor s’apassiona per la cultura popular de l’illa: certa imatgeria folklòrica, la bruixeria, les llegendes populars, les cançons eròtiques. Resisteix les pressions perquè es fes capellà. Descobreix la passió per aprendre i ensenyar i també l’activisme cultural de certs cenacles. I malgrat l’ombra de Franco, l’entrada als anys seixanta porta, com una ventada, les cançons del Beatles, la llibertat, la revolta.

(Text de la contracoberta)

 

El jurat d’enguany

 ·Llorenç Capdevila, escriptor.

·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.

·Jordi Estrada, escriptor.

·Toni Mata, periodista de Regió7.

·Genís Sinca, escriptor i periodista.

 

Presentació de les obres finalistes

Com ja s’ha fet els últims anys, es concentren les quatre presentacions en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

 

L’acte tindrà lloc el dimecres 18 de gener de 2017, a les 19h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència dels autors finalistes.

 

La presentació de cadascuna de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast dels vins del celler Oller del Mas, de la DO Pla de Bages.

 

Concurs Amat-Piniella 2017 a la Biblioteca del Casino

Enguany es commemora l’any Josep Maria Planes. Per aquest motiu, el concurs Amat-Piniella 2017 es centra en la figura d’aquest periodista i la relació que va mantenir amb Joaquim Amat-Piniella. Contestant correctament les tres preguntes formulades podràs participar en el sorteig d’un Lot de Llibres.

 

Participa i guanya! El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi Amat-Piniella.


Acte de lliurament

El lliurament del premi tindrà lloc el dia 23 de febrer de 2017, a les 8 del vespre, a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum.

 

En el transcurs de l’acte, aprofitant la commemoració de l’Any Josep Maria Planes i la petició que li sigui atorgada la distinció de Manresà Il·lustre, hi haurà la representació d’un diàleg, ambientat l’any 1933, entre l’escriptor Joaquim Amat-Piniella i el periodista manresà Josep Maria Planes, assassinat ara fa just vuitanta anys.

 

Requisits de les obres finalistes

·Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.

·Han de ser originalment escrites en llengua catalana.

·S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2015 i el 31 d’agost del 2016 (ambdós inclosos).

·Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

 

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.

 

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

 

El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.

 

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

 

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

 

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació.

 

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

 

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).

2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).

2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).

2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).

2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).

2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).

2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).

2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)

2016: Joan-Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle (Empúries)

Documents relacionats

  • imagen