Els actes d'homenatge, impulsats pels centres docents i entitats memorialistes de la ciutat, seran els dies 25 i 27 de gener i consistiran en la col·locació d'unes llambordes amb una inscripció instal·lades davant dels habitatges on van viure els deportats, i d'un acte institucional amb la presència dels familiars.
A partir del dia 25 de gener, qui passegi per Manresa es podrà trobar amb unes plaques daurades al paviment, repartides per diversos punts de la ciutat. Es tracta d’un homenatge dut a terme conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic i amb la col·laboració de l'Associació Memòria i Història de Manresa i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que pretén reconèixer els manresans deportats als camps de concentració nazis.
Aquest matí s’ha presentat l’acte al Centre Cultural del Casino. Hi ha assistit Anna Crespo, regidora de Cultura; Jordi Pons, professor tutor de l'institut Pius Font i Quer i autor de la recerca històrica sobre els deportats manresans; Joaquim Aloy, historiador i president de l'Associació Memòria i Història de Manresa; Pep Castilla, professor de l'institut Lluís de Peguera i participant del projecte "Manresa-Mauthausen" i Xavier Valls, professor de l'institut Pius Font i Quer i participant del projecte "Manresa-Mauthausen".
La iniciativa, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran d’un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, també partícip de l’exhaustiva recerca realitzada.
Pons ha volgut remarcar el fet que el projecte “sorgeix de les aules” i s’ha mostrat molt satisfet per la feina feta per les dues estudiants, que no han pogut assistir a l’acte, però també crític, pel dèficit de memòria històrica general. “Tenim un forat de memòria col·lectiva”, per això creu que aquest esdeveniment “és un acte de justícia”. “Hi ha famílies que han descobert que tenien avis deportats a camps de concentració amb aquesta investigació”, ha conclòs.
Amb l’acord del ple de la corporació, l’Ajuntament entoma el compromís amb la voluntat de promoure la memòria històrica i la lluita contra el feixisme i la xenofòbia a la ciutat en el marc del Programa Municipal de Memòria Històrica. La regidora s’ha mostrat molt contenta per poder “materialitzar una voluntat” acordada, ha recordat, per unanimitat. “El més important és la vinculació amb els estudiants, la nova generació; ells són els garants que aquests coneixements pervisquin, per evitar que es repeteixi”, ha explicat.
Stolpersteine: un homenatge europeu a les víctimes dels camps de concentració nazis
Les activitats d'homenatge començaran el dimecres 25 de gener amb la col·locació de les plaques “Stolpersteine” per part del seu creador, l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x 10 cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. “No sé si hi ha una lliçó d’història més pràctica que trobar-te una placa com aquesta”, ha explicat Aloy, que ha volgut ressaltar la importància d’actes com aquest perquè posen “noms i cognoms a les víctimes”. Aloy ha volgut compartir el “goig” que sent per la proposta duta a terme: “ens agrada perquè és una iniciativa que sorgeix d’estudiants, pel treball vigorós del Jordi Pons i per la feina de l’Ajuntament”, ha afegit.
Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 “Stolpersteine” a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 28 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 18 van ser assassinats i 10 alliberats, i s'han localitzat 21 dels domicilis on vivien. Es col·locaran, doncs, 21 “Stolpersteine”. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.
Durant la col·locació, el dia 25, Gunter Demnig serà acompanyat pels alumnes dels instituts manresans Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que han treballat l'extermini nazi en el marc del projecte Manresa-Mauthausen. A més de les plaques individualitzades per cadascun dels deportats, el mateix dia 25 s'inaugurarà, a la plaça Sant Domènec, una placa que inclourà una frase d'homenatge acompanyada dels noms de tots els deportats manresans.
Tot seguit, l'artista alemany i l'alumnat dels instituts faran una trobada a l'auditori de la Plana de l'Om sota el títol “Fem memòria de l’extermini nazi”, on podran conversar amb l'artista per tal de conèixer l'origen del projecte “Stolpersteine”. Durant l'acte, els alumnes també presentaran una audioguia que han elaborat i que recorrerà les diferents plaques col·locades a la ciutat. L'audioguia estarà disponible en una aplicació mòbil i en format de codi QR. Paral·lelament, i amb la col·laboració dels docents dels instituts i dels serveis didàctics del Memorial Democràtic, s'elaboraran alguns materials perquè altres grups puguin seguir treballant la temàtica amb la intenció que el projecte segueixi viu i esdevingui un recurs permanent per a la recuperació de la memòria històrica i l’educació per la pau, la llibertat i el respecte a les persones.
Acte institucional
El divendres 27 de gener se celebrarà l’acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis, en motiu del Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, que constarà de dues parts. D'una banda, a les 7 de la tarda, al carrer del Joc de la Pilota, es farà un breu acte davant la “Stolpersteine” col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martinez, el deportat manresà més jove (només tenia 23 anys quan va ser assassinat al camp de Gusen, el dia de Reis de 1942). Tot seguit, a 2/4 de 8 del vespre, es farà l’acte institucional d'homenatge al saló de plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment.
L'acte serà presidit per l'alcalde, Valentí Junyent, i hi intervindran Alejanda Ibarra i Ariadna Moyano, les joves que han realitzat el treball d'investigació, i Jordi Pons, professor tutor de l’institut Pius Font i Quer. També hi assistiran Ferran Brunet, fill de Pere Brunet, deportat i assassinat al camp de Flossenbürg; Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, i Enric Garriga, president de l'Amical Mauthausen.
De l’institut a les institucions
Els instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer estan compromesos des de fa anys amb el treball de la memòria històrica i la prevenció del feixisme, és per això que van engegar el Projecte Manresa-Mauthausen coincidint amb la celebració del centenari del naixement de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella. Aquest projecte té com a finalitat difondre la història dels camps de concentració a l'alumnat per tal que en siguin coneixedors i evitar que mai caigui en l'oblit. Alhora vol ser una eina perquè l'alumnat prengui consciència dels valors democràtics i esdevingui crític davant d'algunes situacions actuals.
Per tal de donar continuïtat al projecte, els instituts s'han integrat a la Xarxa Mai Més, una proposta de treball plantejada per l'Amical de Mauthausen. Des del 2013, i amb la finalitat que la vivència sigui una eina pedagògica, l'alumnat dels instituts fa un viatge al camp de concentració de Mauthausen per tal de conèixer més de prop l'horror que van suposar aquests camps. “Aquest viatge va marcar als nanos”, ha explicat Pep Castilla, participant del projecte. El viatge serveix també perquè a la tornada l'alumnat faci diferents accions de conscienciació amb la resta de companys i companyes de l'institut i al conjunt de la ciutat. A més, l'alumnat dels instituts participa en els actes del Dia Internacional de les Víctimes de l'Holocaust al Parlament de Catalunya.
“És un treball pedagògic centrat en el present i en el futur, i no en el passat”, ha remarcat Xavier Valls. La importància d’aquest projecte és que parla de “dignitat, diferencia, respecte i tolerància”, segons Valls. En aquesta mateixa línia, Castilla ha volgut recordar que aquest és un acte “de justícia a les famílies de Manresa” i que “els joves són el futur”, per tant, cal treballar la memòria històrica.
Un projecte de país liderat pel Memorial Democràtic
Manresa serà el segon municipi català i de l’estat on es durà a terme aquest homenatge que ja és ben conegut arreu d’Europa. El primer va ser Navàs (on es van instal·lar cinc llambordes, totes juntes) i Palà de Torroella (una llamborda), i després de Manresa també s’instal·laran “Stolperteine” a Igualada i Castellar del Vallès, per iniciativa dels ajuntaments respectius.
El projecte de col·locació de Stolpersteine a Catalunya és impulsat i coordinat pel Memorial Democràtic i la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, que vetllarà per eixamplar aquest acte d’homenatge que ha esdevingut popular a nivell europeu i per difondre’n els continguts i la significació històrica.
El llistat de tots els noms que apareixeran a les respectives plaques és el següent:
- Enric Munt Costa (Manresa 1906 - Gusen 1941)
- Agapit Colom Armengol (Lluçars, La Noguera 1893 – Gusen 1941)
- Josep García Pérez (Sta. Fe de Mondújar, Almería 1909 – Gusen 1941)
- Bernat Toran Martinez (Fígols 1918 - Gusen 1942)
- Enric Cunill Marfà (Moià 1913 – Marsella 1994)
- Jacint Carrió Vilaseca (Manresa 1916 - Manresa 2000)
- Pere Parés Sans (Manresa 1911 – Hartheim 1941)
- Josep Pons Pérez (Manresa 1915 – París 1992)
- Maurici Ribas Pujol (Manresa 1908 – Gusen 1941)
- Jaume Viladrosa Montraveta (Lloberola, La Segarra 1910 – Hartheim 1941)
- Josep Señal Esclusa (Manresa 1912 – Manresa 1993)
- Ramir Sánchez Molina (Cartagena, Múrcia 1900 – Gusen 1941)
- Joaquim Amat-Piniella (Manresa 1913 – Barcelona 1974)
- Jesús Dalmau Colom (Manresa 1916 – Hartheim 1942)
- Bernat Comín Igualada (Mariana, Conca 1882 – Gusen 1941)
- Jaume Real Ventura (Solsona 1914 – París 2010)
- Miquel Camps Puiggròs (Manresa 1917 – Gusen 1942)
- Antoni Camps Vives (Manresa 1899 – Gusen 1941)
- Joan Sallés Oliveras (Manresa 1904 – Mauthausen 1942)
- Josep Aparicio Sancho (Villanueva de Jiloca, Saragossa 1902 – Dachau 1944)
- Pere Brunet Ferrer (Manresa 1916 – Flossenbürg 1944)
- Rossend Labara Andrés (Candasnos, Osca 1900 – Châlon-sur-Saône, França 1962)
- Fèlix Labara Pena (Candasnos, Osca 1923 - Sennecey-le-Grand, França 1984)