Manresa ja disposa de les primeres llambordes Stolpersteine, en un emotiu homenatge als deportats als camps nazis

Gunter Demnig, creador de les llambordes homenatge als deportats als camps d’extermini nazi, ha instal·lat aquest matí les primeres llambordes a diversos carrers de la ciutat. Al migdia també s'ha fet la descoberta d'una placa a la plaça Sant Domènec, i posteriorment un acte a la Plana de l’Om ha servit també perquè alumnes i artista poguessin intercanviar opinions.

imagen

Des d’aquest matí, Manresa ja disposa de les primeres nou Stolpersteine, les llambordes creades per Gunter Demnig que instal·la a ciutats de tot el món per homenatjar les víctimes deportades pel nazisme i el feixisme. A les 9 del matí, s’ha instal·lat, sota l’atenta mirada d’alumnes de secundària d’instituts de la ciutat, la primera placa, ubicada al carrer del Joc de la Pilota número 18, dedicat a Bernat Toran Martínez, el deportat més jove de tots.

 

Les Stolpersteine instal·lades durant al matí corresponen a Enric Munt Costa, Jaume Viladrosa Montraveta, Josep Aparicio Sancho, Ramir Sánchez Molina, Josep Señal Enclusa, Josep Pons Pérez , Miquel Camps i Puiggròs i Antoni Camps Vives. L'artista les ha col·locat davant la porta de les cases on havien viscut. S'espera que durant aquesta tarda i demà es vagin instal·lant les restants.

 

Acte institucional

A les 12 del migdia, a la Plaça Sant Domènec s’ha descobert una placa en honor a les víctimes del feixisme i del nazisme. Valentí Junyent, alcalde de Manresa, ha volgut recordar el cas traumàtic de Joaquim Amat Piniella, que en retornar a la seva ciutat natal, va ser “expulsat per no pensar com els altres”. “Volem restituir la memòria i el reconeixement que aquesta gent mai van tenir”. Junyent s’ha conjurat per no repetir mai més episodis com els viscuts i ha esperat que les noves generacions siguin prou conscients per evitar els mateixos errors dels passat.

 

Per la seva banda, Anna Crespo, regidora de Cultura i Joventut, ha volgut agrair el paper de mestres, alumnes i entitats de memòria i història de la ciutat per la feina feta, i amb especial èmfasi també en les futures generacions. “Sou la raó de tot plegat”, ha conclòs.

 

Col·loqui a la Plana de l’Om

L’auditori de la Plana de l’Om ha acollit prop de dues-centes persones en un acte amb l'assistència, d’una banda, les alumnes encarregades de realitzar el treball de recerca que ha derivat en la instal·lació d’aquestes llambordes, Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, juntament amb el seu tutor, Jordi Pons, i de l’altra, les explicacions de Demnig.

 

Mercè Rosich, regidora d’Ensenyament i Universitats, ha volgut remarcar el paper de les noves generacions com garants de valors com la “pau o la democràcia”, i també ha volgut recordar que avui dia encara hi ha persones vivint en camps de refugiats “al centre d’Europa”, i ha convidat els alumnes a reflexionar sobre aquesta situació, també dramàtica.

 

Tant Ibarra com Moyano han repassat el procés a través del qual van realitzar el seu treball de recerca. Així, han explicat com es van inspirar amb llibres de Montserrat Roig, les converses amb l’historiador Joaquim Aloy, i les recerques fetes al padró municipal de l’any 1936. En un primer moment, les dues alumnes van proposar de posar una placa amb els noms dels deportats per “apropar la informació a la ciutadania”; posteriorment, van creure que era molt millor anar més enllà i dur a terme el projecte Stolpersteine. L’objectiu: identificar els manresans deportats i fer una llista per, posteriorment, poder-los fer un reconeixement i “evitar, en els temps que corren, que es tornin a repetir uns fets com aquests”, han conclòs.

 

Per la seva banda, l’artista alemany ha volgut traslladar al jovent la necessitat de recuperar la memòria històrica per evitar situacions com les viscudes, i ha explicat com, en el moment d’estudiar història, tota acabava abans de l’any 1933, evitant parlar de tot el que havia succeït a posteriori. “Tenia molta matèria per recuperar”, ha afirmat. I és per això que va començar a investigar sobre deportats gitanos, i en veure com la gent del voltant no en tenia gaire constància, va veure clar que s’havia d’actuar i “retornar la memòria a la llar on vivien”.

 

Demnig ha fet un repàs a les raons que el van portar a desenvolupar un projecte tan personal i allunyat de les habituals plaques commemoratives. Un jueu de Leipzig amb 22 víctimes dins la seva família li va dir que el rètol ningú el miraria, així que es va recordar d’una visita a Roma, al Vaticà, en què va veure les tombes dels Papes sota terra i com tothom les trepitjava. Llavors, es va informar sobre costums sepulcrals i es va assabentar com d’honorífic podria simbolitzar que la gent trepitgés la placa. “Com més gent la trepitgi, més honor pel difunt”, ha explicat. I d’aquesta manera va decidir de treballar les llambordes.

 

Actualment, les plaques es poden trobar a més de 21 països, i n’hi ha dos més en projecte, i ja n'hi ha 60.000 de col·locades. “Són moltes, però encara són poques”, ha dit. A Alemanya, per exemple, ja hi ha més de 1.000 localitats que disposen aquestes plaques, i a Holanda més de 100.

 

Les llambordes es diferencien d’altres memorials precisament perquè estan fetes a mà i recorden cada una de els víctimes, amb els seus noms i cognoms, en contraposició de les grans celebracions, on s’hi sol anar un dia només; les llambordes, a més, permeten ensopegar-hi i reflexionar-hi cada cop que se’n troba una.

 

L’acte també ha servit per mostrar l’audioguia Izi.travel que han creat alumnes de secundària. S’hi accedeix des d’un codi QR que es pot trobar a la plaça Sant Domènec, i també des del lloc web. Aquesta audioguia permet conèixer la biografia i fotos de cada una de les eprsones que rebran una Stolpersteine. Aquesta audioguia ha estat creada per alumnes dels Istituts Pius Font i Quer i Lluís de Peguera, i és un projecte ampliable.

 

Aquesta tarda i demà, noves instal·lacions

Tant aquesta tarda com demà se seguirant instal·lant les Stolpersteine previstes. Així, el planing per aquesta tarda és el següent:

  • Joaquim Amat Piniella. Carrer Carrió, 12
  • Enric Cunill Marfà. Carrer Carrió, 11     
  • Jesús Dalmau Colom. Carrer Canonge Montanyà,12
  • Jaume Real Ventura. Ctra. de Cardona, 26
  • Josep García Pérez. Muralla Sant Domènec, 28             

I demà dijous, de 9.00 a 11.15 h, s'instal·laran les següents:
 

  • Bernat Comín Igualada. Camí dels Corrals
  • Maurici Ribas Pujol. Via Sant Ignasi,14               
  • Jacint Carrió Vilaseca.Carrer Aiguader, 22
  • Pere Parés Sans. Carrer Circumval·lació, 65    
  • Pere Brunet Ferrer. Carrer Circumval·lació,102
  • Joan Sallés Oliveras, carrer del Castell, 61
  • Agapit Colom Armengol, carrer Major, 5          

 

El divendres 27 de gener se celebrarà l’acte institucional d’homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazis, en motiu del Dia Internacional de commemoració en memòria de les víctimes de l’Holocaust, que constarà de dues parts. D'una banda, a les 7 de la tarda, al carrer del Joc dela Pilota, es farà un breu acte davant la “Stolpersteine” col·locada al número 16 d'aquest carrer, edifici on vivia Bernat Toran Martinez. Tot seguit, a 2/4 de 8 del vespre, es farà l’acte institucional d'homenatge al saló de plens del consistori, on s’han convidat els familiars dels deportats, alguns dels quals es desplaçaran des de França, on resideixen actualment.

 

L'acte serà presidit per l'alcalde, Valentí Junyent, i hi intervindran Alejanda Ibarra i Ariadna Moyano, i Jordi Pons, professor tutor de l’institut Pius Font i Quer. També hi assistiran Ferran Brunet, fill de Pere Brunet, deportat i assassinat al camp de Flossenbürg; Carme Garcia, directora general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, i Enric Garriga, president de l'Amical Mauthausen. Hi assistiran també nombrosos familiars de deportats, en molts casos arribats d'altres punts del país o de l'estranger.

Documents relacionats

  • imagen