El servei d’intermediació i treball comunitari de l’Ajuntament de Manresa que treballa per la millora i la convivència ciutadana a la ciutat va atendre un total de 251 persones per diferents problemàtiques i conflictes entre veïns que afectaven un total de 1.278 persones.
El servei municipal Enllaç de l’Ajuntament de Manresa ha intervingut en 128 casos -118 de nous i 10 de seguiment de l’any anterior- per millorar i afavorir la convivència ciutadana i ha atès 251 persones que manifestaven diferents problemàtiques que afectaven a un total de 1.278 persones, portant-se a terme 1.175 intervencions diferents.
Del global de casos atesos i tancats durant l’any (101), més de la meitat -el 55%- han quedat tancats i resolts satisfactòriament. Aquestes són les principals dades de la memòria d’activitats corresponent a l’any 2016 del servei d’intermediació i treball comunitari que depèn de la regidoria de Cohesió Social, Gent Gran i Salut.
A banda del 55% de casos resolts i tancats satisfactòriament, un 10% s’han tancat sense acord (10 casos); el 20% han quedat interromputs per diferents circumstàncies (no voler continuar, buscar altres sortides, etc), 1% de casos desestimats i el 14% restant s’ha derivat a d’altres àrees de l’Ajuntament. Del total de casos atesos, un 14% (15 casos) han estat treballats de forma coordinada amb altres professionals municipals (Serveis Socials, Unitat de Sanitat, Medi Ambient..).
El soroll i les dificultats de relació, principal motius de conflicte
La majoria de demandes que rep el servei corresponen a problemes de convivència veïnal, amb un total de 92 casos (el 91% del total ), 13 més que l’any anterior, i dins aquest grup, les causades per soroll (31%); dificultats de relació (29%); neteja-higiene(13%), gestió de comunitat (10%); ús d’espai comú (5%) etc i la segueixen a molta distància l’ús d’espais públics (6).
Pel que fa als usuaris -tant demandants, com afectats d’una o altra manera en la intervenció- la població d’origen autòcton és la majoritària (78%). La població estrangera seria el 22%, i la majoria entre aquests els d’origen magrebí. Per gènere, el 58% de persones ateses son dones, i el 42% restant són homes.
Quant als barris, les demandes estan molt repartides: Barri Antic (15%); Plaça Catalunya-Saldes (13%); Ctra. de Santpedor(11%); Vic-Remei (10%); Sagrada Família i Valldaura (8% cadascú); Passeig i Rodalies, Mion-Puigberenguer i Escodines (6% cadascú); Font dels Capellans i Pare Ignasi Puig-El Xup (4% cadascú); Cal Gravat (2%), Poble Nou i Pujada Roja-Guix-Cots (2% cadascú); Sant Pau (3%) i Balconada (1%).
L’origen de la demanda, sobre els casos tancats, que arriben a la mediadora d’Enllaç ho fan per diferents canals, en concret: via directa (28%), seguit de la Oficina d’Atenció al Ciutadà-OAC (17%); Policia Local (16%); Associacions de veïns (12%); Administradors de finques (9%); Unitat de Salut (5%); altres (Medi Ambient, Serveis Socials, Mossos, etc).
Referent a les coordinacions, s’han donat290 a nivell intern municipal (Policia Local, Serveis Socials, OAC, Medi Ambient, etc), i 90 a nivell extern, (Administradors de finques, Càritas, Món veïnal, etc)
A banda d’aquestes intervencions directes amb la ciutadania degut a problemàtiques de convivència, i altres tasques i col·laboracions, és de destacar la continuació del treball portat a terme a alguns barris de la ciutat i adreçat a les juntes d’escales per tal de difondre el servei i donar eines per la organització de les comunitats de veïns. Enguany, i amb el suport de la Diputacióde Barcelona, s’han portat a terme xerrades específiques a tres barris de la ciutat que compten amb un Pla de desenvolupament comunitari: Xup, Font i Balconada, amb un total de 100 assistents, representants de comunitats d’escales. Les xerrades han estat dutes a terme per una empresa especialitzada (Alter) i han tingut una molt bona valoració. Igualment es va fer una xerrada a l’associació de veïns de Cal Gravat a principi d’any per difondre el servei.
Enllaç, 12 anys treballant per la convivència
Enllaç és un servei municipal d’intermediació depenent del Programa d’Acollida, que va ser creat l’any 2006. Compta amb una tècnica especialitzada en mediació, i que porta a terme les mediacions i els contactes comunitaris, i rep el suport i coordinació del responsable del Programa d’Acollida.
Des de l’any 2013 el servei està inclòs en la xarxa de mediació finançada perla Diputacióde Barcelona; també rep una part del seu finançament dela Secretariad’Igualtat, migracions i ciutadania i del propi Ajuntament.
El servei es troba ubicat a l’edifici dels Infant (Ctra. de Vic, 16, 1). L’horari d’atenció al públic és: dilluns i dimecres de 11’30h a 18 h i dimarts, dijous i divendres, de 9h a 14h.
Amb aquest servei es pretén afavorir la convivència ciutadana, centrat sobretot en dos àmbits: l’espai públic (medi obert, places, carrers) i l’espai privat (blocs d’habitatges, domicilis particulars, espais comuns compartits). L’objectiu principal seria afavorir la convivència ciutadana, tot prevenint i intentant resoldre conflictes entre veïns/es, comptant amb la voluntat de les parts, punt fonamental per intentar resoldre les causes que generen tensions i mals entesos.
La intermediació implica que a banda de les demandes rebudes per alguna de les parts, també es pot donar un intent d’intervenció per iniciativa del servei si es creu adequat avançar-se a certes situacions de risc o aprofundir en alguna situació detectada. De forma preponderant, és la demanda o queixa d’alguna de les parts, la que inicia el procés d’intermediació i estudi del cas, buscant les vies per la seva resolució, havent de comptar sempre, però , amb la màxima voluntat de les parts.
També cal destacar que en no pas pocs casos, la intervenció de mediació descobreix situacions que requereixen una derivació a altres serveis (casos de gent gran que viu sola amb necessitats, problemes de salut, etc).
Els principals motius de tensió i conflicte solen ser els causats per la convivència quotidiana entre veïns: sorolls d’origen divers; problemes d’higiene; conflictes acumulats amb el temps; deutes de les quotes de la comunitat; falta d’organització veïnal de les comunitats, etc.