L'Ajuntament de Manresa elabora el seu propi cens d'habitatges desocupats per tenir dades fiables i poder actuar

El creuament de dades del padró municipal, el cadastre, els expedients d’Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) i els consums d’aigua situa en 7.933 la xifra de pisos buits que existeixen a la ciutat, el 21,04% del total. 

imagen

La xifra d’habitatges buits a Manresa se situa en 7.933, segons el nou cens que ha elaborat l’Ajuntament de Manresa a partir d’un treball de camp realitzat a partir del creuament de dades del padró municipal, el cadastre, els expedients d’Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) i els consums d’aigua. Així, el percentatge de pisos buits és actualment del 21,04% del total. 


La presentació de les dades d’habitatges desocupats han estat presentats avui pel portaveu del govern municipal, Antoni Llobet; i pel regidor d’Urbanisme, Ramon Bacardit. Els ha acompanyat també el regidor d’Habitatge, Miquel Davins.

La nova dada, tot i la seva importància, contrasta amb els 9.434 pisos buits comptabilitzats per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) corresponents al 2011, que van causar una certa alarma entre diversos col·lectius ciutadans perquè suposaven un percentatge de pisos desocupats -23,8%- superior al de la majoria de ciutats catalanes.

L’INE, que facilita les dades de pisos buits cada 10 anys, arribava a aquesta xifra a partir d’un mostreig estadístic de 2,35 milions d’habitatges dels 25 milions que hi ha a tot l’Estat.

En qualsevol cas, amb les dades de l’INE a la mà, el salt en l’estadística de pisos buits a Manresa ja es va produir el 2001, quan es va passar de 4.662 (17%) a 6.830 (20,9%). Es podria considerar igualment d’alarmant que el Pla local de l’habitatge del 2006 apuntés un índex de desocupació d’habitatges del 22,4%.

Conscients que aquelles dades semblaven exageradament desproporcionades -perquè a Manresa no hi ha hagut un boom immobiliari de nova construcció superior al d’altres ciutats i a més es temia un efecte distorsionador del Centre Històric- els tècnics municipals han estat treballant durant aquests mesos per depurar les xifres de l’INE i oferir una imatge més real de la situació dels pisos buits a la ciutat.

En aquesta tasca han participat les regidories de l’Àrea de Territori, Urbanisme i Habitatge, amb la implicació de les seccions d’Informàtica, Estadística, Rehabilitació, Planejament, i l’equip redactor del POUM, a banda de les empreses municipals Forum i Aigües de Manresa.

El resultat d’aquesta feina és la creació d’un cens d’habitatges buits que exclou d’aquesta consideració els que consten en estat de ruïna i aquells que estan en males condicions dins un àmbit urbanístic de regeneració urbana perquè no es poden recuperar.

Uns resultats que s’han aconseguit amb una iniciativa pionera com és la de contrastar les dades del padró municipal, el cadastre, els expedients d’Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) amb els consums d’aigua en col·laboració amb Aigües de Manresa.

7.933 pisos buits a Manresa

D’acord amb aquest treball de camp, el nombre d’habitatges buits a Manresa seria de 7.933 unitats. Si es té en compte que el parc total és de 37.696 unitats segons les dades municipals més recents, el percentatge d’habitatges buits suposaria el 21,04% del parc de la ciutat.

La sistematització i l’actualització permanent d’aquestes dades a partir de la informació de què disposa l’Ajuntament de Manresa permetrà, a partir d’ara, disposar d’una informació més ajustada a la realitat i en cada moment, enlloc d’haver d’esperar les xifres que cada 10 anys proporciona l’INE.

Distribució per barris

La distribució per barris d’aquest parc d’habitatges buits actuals ens mostra que els majors volums d’unitats en termes percentuals es troben (exceptuant les Farreres i altres nuclis disseminats) en la part central del nucli urbà -Passeig i Rodalies (25,49%), Vic-Remei (24,86%) i Valldaura ( 23,36%) – però molt especialment al Barri Antic (36,83%).

L’alt índex d’habitatges buits del Barri antic, conjuntament amb els també alts dels altres tres barris que conformen el Centre Històric de la ciutat ens porten a veure l’impacte d’aquesta situació en el còmput total de la ciutat.

Per tant sense tenir en consideració del Centre Històric, la ciutat es situaria en un índex del 18,51%, tot i que encara alt, però notablement inferior a l’actual.

Distribució per tipologia de la propietat

La distribució dels habitatges buits segons la tipologia de la propietat es distribueix en un 70,58% corresponent a propietaris particulars i un 29,42% corresponent a societats i empreses. Dels conjunt dels 7.933 pisos buits, 758 (un 9,5%) estan en mans de les entitats bancàries.

El valor d'un cens propi

Els regidors Llobet i Bacardit han destacat que, per primera vegada, “s'ha elaborat un cens propi per extreure dades reals i fiables de quina és la situació d’habitatges desocupats a Manresa, unes dades que en permetran actuar en conseqüència”.  El portaveu del govern ha reconegut que “no són dades favorables" i que "responen a una realitat complexa”.

El regidor Llobet ha explicat que amb l’estudi realitzat “és fiable, cert” en el qual “hem fet un encreuament de dades per determinar la distribució territorial i la titularitat de la propietat d’aquests habitatges desocupats “la majoria dels quals se situen al Centre Històric de la ciutat”.

Ramon Bacardit ha afirmat que aquest estudi ens permet tenir “una eina pròpia –el cens d’habitatges buits-“, una eina interna que té en compte dades diverses del cadastre, del padró, etc., que són dades reals. El regidor ha dir que aquets ens diu que tenim “una xifra altra, que s’ha anat incrementant progressivament des del 1991 i que ens ha de fer reflexionar de cara a prendre decisions que reverteixen la situació actual”.

Objectiu i línies d’actuació

El regidor d’Urbanisme ha puntualitzat que la xifra actual d’habitatges vacants a partir de la qual cal treballar és la de 7.933, corresponent als habitatges buits que existeixen si restem els que no tenen possibilitat de ser retornats al mercat per estar en ruïna o estan en estat deficient dins un àmbit de regeneració urbana. Això representa el 21,04% del parc d’habitatges.

Com que les xifres històriques d’habitatges buits a Manresa no han baixat mai del 17%, ha afegit que el primer objectiu és tornar-nos a situar en aquest punt històricament més baix a la ciutat, que és una xifra similar a la de les ciutats mitjanes de Catalunya en períodes que no hi ha hagut bombolla immobiliària.

Per aconseguir aquest objectiu, el primer pas ha estat la creació del cens d’habitatges buits, a partir del qual es pot fer, amb garanties i fiabilitat, una seguiment periòdic de l’estat d’acompliment dels objectius fixats. Barcardit ha reiterat que l’objectiu és situar aquets pisos en el 17% en l’horitzó del nou POUM -l’any 2030-2032- però que la possibilitat d’aconseguir-ho passa per millorar la situació demogràfica de la ciutat i que hi hagi un increment de la demanda d’habitatge.

També s’ha constituït una comissió interna municipal, com a una eina de coordinació interdepartamental, amb l’objectiu de posar en comú les diferents àrees que intervenen en matèria d’habitatge, així com l’empresa municipal Forum, i iniciar dinàmiques actives amb l’objectiu de disminuir l’índex d’habitatges buits.
Des de l’any 2013, l’impost de construcció vinculat a obres de rehabilitació a tota la ciutat està bonificat en un 95%.

A més a més, s’ha comunicat a les principals entitats bancàries que són propietàries d’habitatges buits a Manresa (en compliment d’un acord de Ple) que posin aquests pisos a disposició de l’Ajuntament per iniciar accions conjuntes orientades a que puguin ser ocupats.

Així mateix, el consistori està pendent de com es desenvolupen les accions anunciades per la Generalitat respecte l’aplicació d’un impost sobre els habitatges buits i la modificació del Codi civil per tal d’introduir noves modalitats de tinença o propietat, que permetrien explorar noves vies d’incentivació a l’ocupació legal d’habitatges buits.

En l’àmbit de la planificació urbanística, s’està sincronitzant l’elaboració del POUM amb un objectiu primordial que és el de la rehabilitació urbana i més concretament en la regeneració i revitalització del Centre Històric. Per això s’està portant a terme una desprogramació de sòl urbanitzable, de tal manera que la possible pressió de creixement es concentri en el sòl urbà; es preveuen operacions de rehabilitació urbana, amb l’objectiu que l’àmbit de la ciutat consolidada resulti més atractiu; i s’adoptarà una normativa urbanística més flexible i orientada a la rehabilitació.

Per altra banda, cal seguir avançant en la rehabilitació urbana, mitjançant l’acompliment de l’ordenança sobre inspeccions tècniques obligatòries dels edificis. I també, en la mesura que ho permeti la situació de les finances publiques, s’hauran d’anar recuperant els nivells de subvenció directa en rehabilitació que hi havia hagut, i focalitzar-les en l’àrea del Centre Històric.

Igualment, un dels principals programes de govern és el de revitalització del centre Històric, i és aquesta una de les línies estratègiques del nou POUM. El desenvolupament de les accions que conformen aquest Programa té com a conseqüència esperada el fet que aquest Centre Històric sigui prou atractiu com perquè hi hagi atractivitat en l’ocupació d’habitatges i en la dinamització de la rehabilitació progressiva de l’actual parc desocupat.

En la mateixa línia, caldrà explorar i desenvolupar experiències de noves formes de promoció de rehabilitació d’habitatges, com són les cooperatives, cessió d’ús o la masoveria urbana.

Finalment, amb l’elaboració de tota la documentació en matèria d’habitatge i la planificació que es fa al POUM, es disposarà del material necessari per iniciar els treball de redacció del nou Pla d’Habitatge 2015-2020, ja que l’actual Pla local d’habitatge, elaborat l’any 2006 ha quedat desfasat. A més, ja preveia la seva obsolescència el 2015.

Documents relacionats

  • imagen