Amb la presència dels seus familiars, es col·locaran tres noves llambordes dedicades a tres manresans exiliats que van ser deportats als camps de concentració.
Manresa ret un nou homenatge als manresans que van patir l’horror als camps de concentració nazis, en la persona d’Àngel Sánchez López, Rossend Labara Andrés i Fèlix Labara Pena (pare i fill). Tots tres van sobreviure l’infern del camp de concentració de Mauthausen.
Aquest acte es farà aquest divendres, 26 de gener, amb motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust, que se celebra cada any el 27 de gener, i comptarà amb la participació dels alumnes dels instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer, que enguany viatjaran als camps de Mauthausen i Gusen.
La commemoració s’iniciarà a les 11 del matí amb un recorregut que faran els estudiants resseguint algunes de les llambordes que es van instal·lar el gener del 2017, acompanyats de Jordi Pons, professor, historiador i membre de l’Associació Memòria i Història de Manresa, que farà una semblança de cada deportat.
El programa de la col·locació de plaques és el següent:
-A les 12.30 h es col·locarà la stolpersteine del deportat Àngel Sànchez López, al carrer de Folch i Torres, 18.
-A les 13 h es col·locaran les stolpersteine dels deportats Rossend Labara Andrés i Fèlix Labara Pena, pare i fill, al carrer del Bruc, 41
-A continuació, cap a les 13.30 h, a la plaça de Sant Domènec, davant la placa col·lectiva dels noms de tots els deportats, se celebrarà un acte amb els familiars i les autoritats i on hi haurà lectura de textos i una actuació musical.
Aquests actes són oberts al públic.
L’homenatge de Manresa als deportats
El mes de gener de 2017, a Manresa es van posar 21 stolpersteine i va venir a col·locar-les el seu creador, Gunter Demnig. Enguany tindrà cura de posar-les l’Ajuntament de Manresa ja que el programa de l’artista a Catalunya és molt atapeït: entre el 25 i el 27 de gener instal·larà plaques a Cervera, Sabadell, Granollers, Olesa de Montserrat i Girona, entre altres.
Aquesta acció a Manresa és organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Manresa, el Memorial Democràtic, l'Associació Memòria i Història de Manresa, i dels Instituts Lluís de Peguera i Pius Font i Quer amb l’objectiu de seguir fent memòria de les víctimes de l’horror derivat de la guerra i dels totalitarismes en un homenatge permanent als deportats manresans als camps nazis.
Com diu la placa commemorativa situada a la plaça Sant Domènec:
En homenatge als manresans que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. El seu compromís amb la llibertat els portà a combatre el feixisme durant la Guerra Civil i a patir l'exili a França. Capturats per l'exèrcit alemany, i amb l'acord del govern franquista, foren deportats als camps de la mort.
Que la seva lluita per la llibertat i la dignitat sigui per sempre exemple i objecte de record.
Les stolpersteine
Són unes peces creades per l'artista alemany Gunter Demnig. Es tracta d'unes llambordes quadrades de 10 x10 cmfetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó daurat on es graven les dades de cada persona deportada i que es col·loquen al paviment, just davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar lliurement abans de ser empresonades i deportades.
“Stolpersteine” significa en alemany “pedra que fa ensopegar” i vol servir per recordar i homenatjar les víctimes del nazisme i lluitar contra l'oblit. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’extermini industrialitzat que va aplicar el règim nazi. Actualment hi ha més de 60.000 stolpersteine a més de 1.800 localitats d’una vintena de països europeus, com Alemanya, França, Bielorússia, Noruega, Àustria, Itàlia o Grècia.
A Manresa s'han identificat 29 persones deportades als camps de concentració nazis, dels quals 18 van ser assassinats i 10 alliberats, i s'han localitzat 21 dels domicilis on vivien. Ja es van col·locar, doncs, 21 stolpersteine. Molts dels deportats residien a la ciutat en el moment d’esclatar la guerra, d’altres n’havien marxat i d’altres no ha estat possible identificar-ne la localitat. D’entre els deportats, hi ha noms coneguts per la ciutat, com el de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella, autor de la cèlebre novel·la KL Reich, o també Jacint Carrió, que va ser regidor de l’Ajuntament anys després.
Podeu trobar l’itinerari que permet visitar totes les stolpersteine col·locades a Manresa a través de la audioguia creada amb l’aplicació www.izitravel.com. L'audioguia es pot descarregar des d’un codi QR que hi ha al costat de la placa de la plaça Sant Domènec o des del web www.manresa.cat/homenatge_deportats.
També podeu veure les biografies de tots els manresans deportats als camps nazis i el reportatge de col·locació de les stolpersteine a Manresa de l’any passat al web de l’Associació Memòria i Història de Manresa: www.memoria.cat/deportats
Cal recordar que aquesta iniciativa d’homenatge als deportats, sorgida d'una moció presentada per l'Associació Memòria i Història de Manresa i Òmnium Cultural del Bages, va ser aprovada per unanimitat al ple municipal del mes de febrer del 2016. Aquesta moció va ser presentada arran d’un treball d'investigació realitzat per Alejandra Ibarra i Ariadna Moyano, dues joves estudiants de batxillerat de l'Institut Pius Font i Quer de Manresa, amb la tutoria del seu professor d'història, Jordi Pons, també partícip de l’exhaustiva recerca realitzada.