La col·locació de la placa és l’últim acte de tot el conjunt d’activitats que s’han dut a terme durant l’Any Planes per recordar i difondre la figura d’aquest periodista manresà, 80 anys després del seu assassinat. Durant aquest període Planes ha rebut la màxima distinció de la ciutat amb el seu nomenament com a Manresà Il·lustre.
La col·locació d’una placa al carrer de la Canal número 26 de Manresa, la casa on Josep M. Planes va néixer el 31 de gener de 1907, tindrà lloc demà, dimecres, a dos quarts de vuit del vespre. L’acte coincideix amb el 111è aniversari del naixement de Planes, i servirà per cloure el conjunt d’actes que s’han organitzat a l’entorn de la figura de Planes, considerat un dels pioners del periodisme d’investigació a casa nostra. L’acte de demà al vespre comptarà amb la presència de l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent; la regidora de Cultura, Anna Crespo; el representant de la Comissió Planes, Francesc Comas; i Ricard Planas, representant de la família.
La casa natal de Planes, al carrer de la Canal de Manresa (entre els carrers del Born i Nou), és de 1899 i és obra de l’arquitecte i també Manresà Il·lustre Ignasi Oms i Ponsa. Està catalogat com a bé de Protecció Urbanística.
L’Any dedicat a Josep M. Planes es va estrenar formalment el dia 2 de juny de 2016 amb una acte institucional al Saló de Sessions de l’Ajuntament, en el qual es va fer lliurament de IV Premi Josep M. Planes de periodisme i es van presentar les activitats organitzades per tal de recordar i commemorar la figura d’aquest periodista manresà que va morir fa 80 anys, assassinat per un escamot de la FAI a la carretera de la Rabassada de Barcelona. Tenia 29 anys.
Durant aquest període s’han dut a terme fins a una trentena d’accions. El moment culminant fou el reconeixement del periodista com a Manresà Il·lustre, la màxima distinció que atorga la ciutat, el 14 de setembre de 2017. Des d’aquell dia, el quadre amb la seva imatge llueix a la galeria de manresans il·lustres, al Saló de Sessions del consistori manresà.
Posteriorment, a final de desembre del 2017, un destacament de personalitats de la política i la cultura catalana es van desplaçar fins al Mirador de la Font Groga, a la carretera de la Rabassada, on es va col·locar un monòlit, obra de Ramon Jounou, i es va fer una ofrena floral per retre homenatge al periodista en el mateix indret on fou assassinat el mes d’agost de 1936.
Entre la resta d’activitats promogudes durant l’Any Planes destaca un cicle de xerrades sobre les diferents facetes del periodista manresà, les visites guiades a la casa on va néixer, l’exposició "A propòsit de Josep Maria Planes (1907-1936)" i la teatralització de l’obra "Nits de Barcelona", entre altres.
A més a més, es va pintar un mural a la plaça del Carme, obra de l’artista Benvi Parrilla, en el qual es pot apreciar la imatge del mateix periodista al mas familiar de Sant Mateu de Bages i la frase de Planes: “Sóc un periodista que potser cometo la imprudència de dir en veu alta el que el noranta per cent dels catalans diuen en veu baixa. Josep Maria Planes. 1 de maig de 1936”.
Un dels periodistes catalans més importants del segle XX
Planes va iniciar la seva activitat periodística al diari El Pla de Bages. També va col·laborar en revistes manresanes com Ciutat i Dia. Però de ben jove va instal·lar-se a Barcelona. Es tractava d’un home llegit més que no pas gran estudiós, amb una gran facilitat per escriure i transmetre, i el món de la cultura barceloní ben aviat es va adonar del seu talent. Va fer amistat amb homes que després han tingut un nom en la nostra literatura com ara Josep Maria de Segarra, Avel·lí Artís Gener (Tísner), Josep Pla, J.V. Foix, entre d’altres.
A Barcelona va publicar en les principals publicacions del moment, com ara Mirador, i va dirigir algunes de les publicacions que més nom tenien en aquells anys com Imatges i La Publicitat.
Va destacar pel seu nivell literari en tots els gèneres, des de la crònica cultura a l’esportiva, passant per el que es podria considerar els inicis a Catalunya del periodisme d’investigació. Home d’esquerres i catalanista, profundament defensor de la república, es va enfrontar a través d’un debat d’idees amb els responsables del pistolerisme. Aquest sector el va amenaçar, primer, i, finalment, el va anar a buscar en una casa de la capital catalana on s’amagava. Se’l van endur a la carretera de la Rabassada i li van disparar set trets al cap, quan només tenia 29 anys. Després de la guerra, tones de silenci van cobrir la seva obra.
La Comissió Any Planes és formada per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, la Fundació Independència i Progrés, l’Associació Memòria i Història de Manresa, la UVic-Universitat Central de Catalunya, la Fundació Universitària del Bages (FUB), Òmnium Cultural, el Col·lectiu Desvalls, Pep Corral (periodista), Jordi Finestres (biògraf de Planes) i Jordi Sardans (historiador).