El Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa han iniciat un procés participatiu per conèixer les realitats de les persones lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals (LGTBI) de la comarca. Avui s’ha presentat la diagnosi comarcal, com a primer pas per elaborar un Pla de polítiques LGTBI amb l’objectiu d’aconseguir una societat amb plena igualtat de drets per raó d’orientació sexual i identitat de gènere. La diagnosi remarca que a Manresa i al Bages es produeixen situacions de discriminació important en diversos àmbits; també revela una manca d’estudis i de polítiques actives sobre el tema i poc activisme i moviment associatiu. Tot plegat fa evident la necessitat d’implementar polítiques, tal com es preveu en la propera fase del projecte.
La regidora de la Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz, el conseller de l’àrea d’Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Bages, Albert Marañón, i la consultora Maria Rodó han presentat aquest migdia els primers resultats de la diagnosi comarcal sobre les persones LGTBI.
Aquesta diagnosi del Consell Comarcal del Bages i l’Ajuntament de Manresa, subvencionada per la Diputació de Barcelona, s’emmarca en el desplegament de la Llei 11/2014 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta llei, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2014, insta els ens locals a desenvolupar-la per tal de garantir els drets del col·lectiu LGTBI als diferents municipis.
La diagnosi vol ser el punt de partida per a poder establir les accions que han d’incloure el Pla LGTBI. Per tal d’elaborar aquest diagnosi, s’ha prioritzat la recollida d’informació sobre les experiències que viu el col·lectiu LGTBI a la comarca del Bages, donada la manca d’estudis realitzats i les poques dades disponibles. Aquest procés s’ha estructurat en tres fases:
FASE 1: Recollida d’informació de les accions realitzades amb anterioritat a nivell institucional i per part d’associacions, i entrevistes a informants clau sobre la seva visió en relació a la situació actual.
FASE 2: Recollida d’informació en base a fonts secundàries: Enquesta per conèixer la realitat sobre la situació de les persones LGTBI i “Estudi sobre bullying homofòbic a dos instituts de Manresa 2017” de l’Ajuntament de Manresa (elaborat per Observatori Contra l’Homofòbia, l’any 2017).
FASE 3: Recollida d’informació sobre les experiències viscudes per part de persones del col·lectiu LGTB a la comarca.
En la presentació, la regidora de Dona i Igualtat, Cristina Cruz, ha afirmat que “ja portem mesos treballant en la diagnosi, que permetrà donar un impuls a la implementació de mesures efectives per al col·lectiu LGTBI”. La regidora ha remarcat la manca de dades sobre el col·lectiu LGTBI, de manera que “la situació inicial és precària pel que fa a coneixement. La diagnosi ens ha de servir per obtenir aquestes dades de què no disposem”. Cristina Cruz ha explicat que immediatament es començarà la fase d’elaboració del pla d’accions, una feina que podria estar enllestida a final el mes de juny, amb l’objectiu de construir una comarca “més lliure de discriminacions per raó d’orientació sexual o identitat de gènere”.
Els resultats
La diagnosi destaca la necessitat d’abordar aquesta temàtica per oferir solucions a una situació de discriminació greu que pateix el col·lectiu LGTBI a la comarca. La manca de col·lectius que hagin treballat la qüestió de forma permanent, la manca d’accions institucionals, d’estudis sobre la situació i el caràcter conservador fan que es parteixi d’un punt molt inicial en relació a altres poblacions. Si bé hi ha força estudis en relació a àmbits concrets, acostumen a centrar-se en l’àrea metropolitana o en zones rurals, i hi ha una important invisibilització de municipis mitjans i petits, i comarques com el Bages.
Això implica la necessitat de destinar-hi recursos de forma urgent però també permet veure’n resultats de forma més immediata i crear noves dinàmiques que puguin propiciar un canvi.
La consultora Maria Rodó ha explicat la part més qualitativa de l’enquesta (correspondria a les fases 1 i 3 esmentades), basada en entrevistes en profunditat a 14 persones del col·lectiu LGTBI i altres persones vinculades amb la temàtica, i a la utilització d’una metodologia, Relief maps, que permet recollir dades sobre experiències de malestar o benestar en diversos àmbits de la vida quotidiana. Amb aquest estudi s’ha fet una prova pilot d’aquesta metodologia, que ha permès recollir dades que tenen a veure amb aspectes com la humiliació, la por, el sentiment d’exclusió i altres indicadors de desigualtats sovint més complicats de percebre en estudis convencionals. També s’han fet grups de discussió amb famílies LGTBI amb criatures, i un altre grup amb joves LGTBI.
D’acord amb els resultats de la diagnosi, a nivell institucional i associatiu queda clar que les accions en matèria LGTBI són escasses i recents, la majoria de caire simbòlic i puntual i que no hi ha una acció estructurada ni coordinada a llarg termini, amb manca de finançament i de dades sobre el col·lectiu, així com falta de formació del personal, tot i el creixent interès per part de les administracions d’iniciar polítiques sobre aquesta temàtica i algunes accions ja força intenses. També es detecta una manca de col·lectius LGTBI consolidats al territori i falta d’activisme, tot i que en comencen a aparèixer.
La diagnosi revela una gran diversitat dins el col·lectiu (edats, gèneres, orientacions, orígens...). Així mateix, es denota la percepció del caràcter conservador de la comarca com a obstacle, la migració de persones LGTBI a altres indrets percebuts com a menys homòfobs o transfòbiques, i el fenomen del passing (ocultar la pròpia identitat de gènere i orientació sexual per evitar situacions de rebuig).
En espais domèstics, la diagnosi remarca que es viuen situacions problemàtiques per part de menors que no troben suport en la família, però alhora la llar és un espai de relaxament per a persones adultes LGTBI, que hi troben un refugi davant de discriminacions que pateixen en altres àmbits.
A l’espai públic, es detecta que en general una manca generalitzada de mostres d’afecte entre persones LGTBI per por a patir agressions i percepció d’inseguretat, especialment en casos de persones joves si el seu àmbit més proper no coneix la seva orientació. No s’han detectat agressions físiques greus, però sí insults, comentaris i mirades que fan que es percebi l’espai públic com a hostil i provoquen una invisibilització del col·lectiu.
Igualment, a l’àmbit educatiu es constata la presència de bullying homofòbic i manca de referents sobre diversitat familiar, tot i que sobre aquest punt no hi ha problemes importants i es percep bona predisposició dels professionals davant d’aquesta realitat diversa.
En l’àmbit sanitari, destaca la manca de formació del personal, actituds discriminatòries cap a persones transexuals i percepció de vulnerabilitat, a banda d’ocultació de l’orientació sexual i visió heteronormativa. També en l’àmbit laboral, la diagnosi fa referència a l’ocultació de la identitat de gènere i orientació sexual en entrevistes de feina. S’han relatat situacions de discriminació per part de companys/es i també de caps. En qüestions d‘oci, hi ha hagut situacions conflictives en locals d’oci nocturn i es detecta una manca de llocs de sociabilitat del col·lectiu LGTBI a la comarca i el fet que Barcelona és el lloc d’oci preferent.
L’enquesta
La diagnosi també inclou una enquesta (fase 2), que s’ha dut a terme a través d’un qüestionari on-line, que han respost 611 persones. L'enquesta es va dirigir a la població del Bages major de 14 anys, així com a totes les persones que fan vida habitualment a la comarca, amb independència de la seva orientació sexual i gènere. Les preguntes van fer referència a diferents àmbits de la vida quotidiana, espais públics i zones d'oci, llocs de treballs, aules, centres sanitaris i administracions públiques, entre d'altres. La consulta fou confidencial i anònima.
En la presentació d’avui, Albert Marañón ha volgut deixar clar que l’enquesta té per objectiu sensibilitzar, més que no pas obtenir una radiografia exacta de la realitat. Així, no hi havia una selecció de la mostra i una voluntat d’assolir un resultat objectivable, sinó que “volíem sensibilitzar i copsar tendències”. Marañón hi ha afegit que “la valoració de la participació a l’enquesta és positiva: hem superat les expectatives inicials i l’enquesta ha tingut un ressò remarcable”.
Fet aquest aclariment, Marañón ha explicat que l’enquesta ha permès obtenir dades sobre situacions que es donen en espais diversos del dia a dia de les persones. Pel que fa a l’espai públic, l’enquesta dibuixa una realitat que deixa clar que “avui dia hi ha persones amb opcions sexuals o identitats de gènere no majoritàries -LGTBI- que en algun àmbit ha patit discriminació per raó d’orientació sexual o identitat de gènere”. Destaquen sobretot l’espai públic, l’àmbit educatiu i l’espai privat. Segons les dades aportades per Marañón, “prop del 50% de les persones LGTBI de la nostra comarca que han respost l’enquesta remarquen haver patit algun tipus de discriminació a l’espai públic relacionada amb la seva orientació sexuals (agressions, insults, menyspreus o hostilitat, generalment per alguna mostra d’afecte a l’espai públic)”.
Un altre àmbit és l’educatiu: hi ha un ampli consens entre les persones que en l’enquesta s’identifiquen com a heterosexuals o bé formen part del col·lectiu LGTBI en el sentit que l’àmbit educatiu no està prou preparat per fer front a la realitat diversa d’orientació sexual i identitat de gènere. Aproximadament el 50% dels que han contestat afirmen que aquesta diversitat no és present a l’àmbit educatiu. També hi ha un percentatge de persones LGTBI, també proper al 50%, que assegura que en algun moment ha patit discriminacions per part de companys/es i també prop de la meitat dels que han contestat que diuen que han presenciat alguna d’aquestes discriminacions.
En l’àmbit més privat, de la família i amics, dels que han respost, al voltant del 45% remarca que ha patit canvis en la relació amb familiars o amics fruit de qüestions d’identitat de gènere, com ara una sortida de l’armari.
Per a Marañón, aquests són “tres àmbits prioritaris, que mostren que a la nostra comarca hi ha discriminació per raons d’identitat de gènere o orientació sexual, que hi ha punts conflictius, com l’àmbit educatiu i l’espai públic, i que una bona part de la població no por mostrar els seus sentiments amb naturalitat. Per tant, són àmbits d’actuació prioritaris i tant Ajuntament com Consell Comarcal tenim el compromís i la vocació d’actuar-hi.
