L´alcalde de Manresa confia que Catalunya donarà una nova lliçó en la Diada del Tricentenari organitzant la mobilització més gran de la història

Valentí Junyent afirma en el parlament de cloenda de la sessió commemorativa de l’Onze de Setembre que els polítics "tenen l’obligació d’escoltar l’àmplia majoria social que impulsa el país cap a una nova realitat i transformar aquesta voluntat de canvi en accions concretes i decisions clares i fermes".

imagen

L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, s’ha mostrat confiat que Catalunya donarà una nova lliçó de reivindicació pacífica, demà en la Diada del Tricentenari, organitzant la “mobilització social més gran de la història” per “fer arribar al món el clam ferm i rotund” de la seva aspiració a poder tenir dret a decidir el seu futur. Junyent ha fet aquesta afirmació durant el parlament de cloenda de la sessió commemorativa de la Diada Nacional de Catalunya a Manresa, que s’ha fet aquest vespre al Saló de Sessions de l’Ajuntament de Manresa.

Valentí Junyent ha iniciat la seva intervenció ressenyant que aquest Onze de Setembre ens permetrà commemorar la derrota del 1714 però, al mateix temps, “expressar la nostra esperança i la nostra il·lusió per una victòria que -300 anys després- permeti al nostre país decidir el seu futur”.

Tot seguit, ha convidat tothom a “sumar forces” per “fer front als atacs externs que intenten frenar la voluntat majoritària dels catalans de poder decidir el nostre futur” i ha advertit que “no ens podem permetre el luxe de fer-nos mal nosaltres mateixos i oferir arguments a aquells que volen fer fracassar el procés”.

L’alcalde ha reclamat la necessitat d’aconseguir aquest objectiu “sense perdre la voluntat de transparència i de regeneració democràtica, perquè aquestes han de ser les bases sobre les quals hem de poder exercir el nostre dret a decidir com a poble i com a nació”. 

 “Haurem de ser capaços –ha afirmat- de millorar amb la nostra actuació el concepte que la societat té dels servidors públics i d’establir uns límits i uns controls ben clars a la seva capacitat de maniobra per garantir l’honestedat i la transparència de la seva gestió”.

Aquestes exigències, ha apuntat l’alcalde, “haurien de ser compatibles amb un reconeixement públic de la importància de la feina que fem els polítics, amb una recuperació del valor de la Política -amb majúscules”, diferenciant clarament “els errors i les omissions del passat amb les actituds, els valors i el tarannà dialogant i cívic del present, que hem de projectar al nostre futur”.

L’alcalde ha recordat que “a Catalunya hi ha una àmplia majoria social, rica i diversa, que impulsa el país cap a una nova realitat, que reclama un nou consens polític i els polítics tenim l’obligació d’escoltar-la i transformar aquesta voluntat de canvi en accions concretes i decisions clares i fermes. No és l’hora de dubtar”.

“Encara que hi hagin fets de certa magnitud que ens puguin inquietar o deixar-nos una mica descol·locats, hem de confiar en què la societat catalana serà capaç de trobar la resposta adequada per tirar endavant malgrat aquestes dificultats” ha considerat Valentí Junyent, abans d’afirmar que “el procés no depèn d’un polític o d’un partit, depèn de la gent, perquè neix de la ciutadania i és la força de la ciutadania la que ens empeny”.

L’alcalde ha recordat un passatge del llibre “Ètica i educació per a governants”, escrit al voltant de l’any 750 per Ibn Almuqaffa, un dels fundadors de la prosa literària en àrab clàssic, segons el qual per als polítics hi ha dues coses imprescindibles: “la cerca persistent de la legitimitat dels nostres actes i la valoració correcta d’allò que és realment important, sense deixar-se enganyar per les aparences o les urgències del moment”.

“La nostra responsabilitat ara” –ha afegit l’alcalde aplicant aquest pensament- “és estar al costat del poble, units, pensant que estem legitimats per tirar endavant i que el que és veritablement important és donar l’impuls necessari al procés que està en marxa”.

Per a Junyent, “només podrem seguir avançant cap a la cruïlla del 9 de novembre passant per aquesta Diada tan especial, la del Tricentenari, en la que esperem que Catalunya doni una nova lliçó de reivindicació pacífica –amb concòrdia, civisme i catalanitat- per organitzar la mobilització social més gran de la història, i pugui fer arribar així al món el clam ferm i rotund de la nostra aspiració a poder tenir dret a decidir el nostre futur”.

Intervencions de grups municipals

Durant la primera part d’aquesta sessió commemorativa de la Diada, han intervingut representants dels grups municipals de CiU, PSC, ERC, PP i PxC, que han exposat el seu punt de vista sobre la significació d’aquesta data.

Antoni Llobet (CiU) ha obert la seva intervenció assegurant que “ha arribat l'hora de la veritat. L'hora que el poble decideixi futur i de l’actució serena, responsable i acordada”. En la seva opinió, el procés cap a la consulta del 9 de novembre s’està fent amb respecte a la legalitat perquè “actuarem sota el mandat duna llei acordada al Parlament de Catalunya en exercici d'un mandat democràtic”; i també amb respecte a la democracia perquè el que es fa és “escoltar la voluntat majoritària d’un poble”. 

Per la seva part,  José Luis Irujo (PSC) ha volgut deixar clara l’aposta del seu partit pel federalisme com a única via per resoldre l’encaix de Catalunya a Espanya. “Som catalanistes i federalistes” ha dit abans d’advertir que la via del conflicte que s’ha plantejat entre l’Estat i el Govern de la Generalitat “condueix al desastre” i s’ha mostrat convençut que “ el futur ha de passar pel diàleg per la negociació i el pacte”. Els regidors del PSC, ha remarcat, “també volem una Catalunya rica, plena i lliure a Europa, però amb una visió federal”. 

Pere Culell (ERC) ha obert les seves paraules afirmant que “durant tres-cents anys han estat molts els que han lluitat per la llibertat de Catalunya enfront de la incomprensió històrica de l'estat” i ha considerat que avui “ja són milions els que no accepten aquesta situación”. Per això, ha afegit, “som davant una oportunitat única de construir un nou estat que ens ajudi a tenir un país millor”.

També ha convidat la ciutadania a “omplir els carrers demà a la Via Catalana, que ja es un èxit amb més de 550.000 inscrits, perquè cal que sigui la major mobilització de la historia d'Europa”.

Xavier Javaloyes (PP) ha afirmat que el seu partit està fermament compromès “amb la Constitució i la defensa de la legalitat” i ha recordat que “fa 40 anys es va decidir una nova distribució territorial a Espanya amb gran consens”. Per aquesta raó, s’ha mostrat crític amb el procés cap a la consulta del 9 de novembre i amb la defensa del dret a decidir, “que amaga el dret a l'autodeterminació, que no té cabuda a la Constitució”. 

“Els catalans som gent legal i a qui ens governa li hem d'exigir el mateix” ha afirmat abans de posar Catalunya com a exemple de “societat plural i oberta”, raó per la qual “no ens reconeixem en una Catalunya que es governa des de l'enfrontament”.

Per últim, Sebastià Llort (PxC) ha assenyalat que tant els partidaris de la consulta com els que s’hi oposen “ens juguem molt en aquests moments”, ha mostrat el seu convenciment que “el dret a votar s'ha de fer legalment” i ha demanat més diàleg entre totes les parts.

La significació històrica de la Diada del Tricentenari

L’historiador navarclí Francesc Serra i Sellarés ha estat l’encarregat de fer una glossa de la significació dela Diada Nacional de Catalunya en la commemoració del Tricentenari.

Serra ha iniciat la seva intervenció recordant com “ara fa tres-cents anys, Catalunya vivia una de les pitjors derrotes de la seva historia” i ha recordat la resistència catalana durant la Guerra de Successió enfront de les tropes borbòniques “per defensar, fins a la darrera gota de sang, el manteniment de l'Estat català, tot aquell sistema institucional i constitucional que s'havia anat gestant des de l'Edat Mitjana en el territori del Principat de Catalunya”.

També ha assenyalat el paper de Manresa, “una de les ciutats catalanes més represaliades d'aquesta guerra” pel “seu posicionament a favor de la resistència catalana”, amb l’incendi del 13 d’agost del 1713 i els estralls a la Seu del 4 i 5 de setembre del 1714.

Igualment, ha recordat altres episodis d’aquella guerra com l’important paper de Cardona, que va capitular una setmana després que ho fes la ciutat de Barcelona, el 18 de setembre de 1714; o la batalla de Talamanca, del 13 d’agost de 1714, l’última victòria de les tropes catalanes sobre  el destacament borbònic.

L’historiador navarclí ha destacat també que “la caiguda de Barcelona i l’ocupació del Principat van comportar un llarg període de repressió contra els vençuts” i que “l’administració borbònica, dolguda amb la resistència i rebel·lia dels catalans, va aplicar una dura repressió sobre tot el territori”. Així “les llibertats i drets polítics que s’havien anat gestant a Catalunya des de l'època medieval quedaren abolits pel nou poder borbònic”.

Per acabar, Francesc Serra ha afirmat que “tres-cents anys després d'aquella derrota, Catalunya es troba altra vegada alçada en el camí de la victoria” abans de concloure que “tenim un deute moral amb aquells catalans d'aleshores que van dedicar tots els seus esforços i totes les seves energies en pro de la resistència catalana i fins a les últimes conseqüències. Avui en dia, altre cop en temps d’ofensiva espanyolista contra la nació catalana, ens convé tenir els herois del 1714 com a referents i defensar també la nostra llibertat i la nostra dignitat fins al final”.

Després d’aquesta intervenció i del parlament de cloenda de Valentí Junyent, cantaires de la Capella de Música de la Seu i la Coral Fontdel Fil han cantat l’Himne Nacional de Catalunya Els Segadors amb el públic assistent.

Documents relacionats

  • imagen