CRÒNICA: Artur Mas traça “camins de futur” sobre el futur del procés polític català en una conferència que omple la sala d’actes de l’institut Lluís de Peguera, en el marc de la UCE

“No és possible que l’estat espanyol arribi a un pacte amb les institucions catalanes per acordar una solució estructural a la qüestió catalana que passi per un referèndum acordat”. Així ho ha manifestat Artur Mas, expresident de la Generalitat, en la seva conferència d’aquest migdia, que ha omplert la sala d’actes Simeó Selga de l’institut Lluís de Peguera, en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Davant d’aquesta situació, Mas ha plantejat algunes qüestions a tenir en compte en el futur, com ara intentar influir per tenir el govern espanyol més benigne amb els interessos dels catalans, reforçar la majoria independentista en cada cita electoral, aprofundir en el bon govern per eixamplar la base sobiranista, i treballar per assolir aliances i complicitats a Europa i el món.

imagen

L’expresident Artur Mas ha estat rebut a Manresa per l'alcalde, Valentí Junyent; el primer tinent d'alcalde, Marc Aloy, i altres membres de la corporació, uns minuts abans de la conferència que ha estat presentada per Jordi Casassas, president de la Universitat Catalana d'Estiu.

 

Mas ha respost ell mateix a dues preguntes que ha formulat en la seva conferència “Camins de futur”, aquest migdia en el marc de l universitat Catalana d’Estiu a Manresa. A la pregunta de si “hi ha alguna possibilitat real d’arribar a un pacte amb l’estat espanyol per assolir una solució estructural que passi per un referèndum acordat”, ha respost que, segons la seva opinió, no és possible. I a la qüestió de si el projecte sobiranista té prou força popular, financera, suport internacional o de mitjans de comunicació, ha manifestat que hi ha molt camp per córrer.

 

“Camins de futur”era el títol de la conferència de l’expresident, que no ha vacil·lat a opinar a fons sobre l’estat actual del procés sobiranista i les seves possibilitats de futur. Mas ha estat crític i ha dit que “la confusió sobre l’estratègia a seguir és un llast, i això no és culpa de Madrid ni de Brussel·les. És culpa dels incompetents sobiranistes catalans, de nosaltres mateixos”. L’expresident considera que “hauríem de travar aquesta capacitat d’actuar conjuntament que tenim, i identificar una estratègia conjunta per acumular forces”, cosa que ara no s’està fent, “segurament per càlculs partidistes”.

 

En la situació actual, algunes possibilitats de futur són, per a Mas, treballar per tal que l’independentisme guanyi de manera cada cop més folgada les eleccions que es vagin convocant, que és “l’única manera de mesurar el suport efectiu. El 9N i l’1O van ser consultes heroiques, però no vam superar el 42% de participació, bàsicament hi va participar només el sobiranisme”.

 

Mas també creu que Catalunya ha de tenir un “bon govern” que ha de fer que “els que encara no han pujat al tren, obrin els ulls i hi pugin. Ens hem de conjurar per demostrar a la població que som capaços de construir un país que val la pena”. En aquest sentit, ha posat com a exemple el sistema universitari, penitenciari o la sanitat catalana, líders a nivell internacional, i ha indicat que aquest és el camí a seguir.

 

L’expresident també ha opinat sobre com considera que s’ha d’actuar en la política espanyola “mentre no siguem capaços de deslligar-nos legalment de l’estat”. En aquest punt,ha advocat per mirar d’influir perquè el govern de Madrid sigui el més lesiu possible als interessos dels catalans. Tenint en compte l’experiència prèvia, “si podem fer alguna cosa per no tenir el govern més declaradament contrari als interessos catalans, val la pena fer-ho”.

 

Mas creu que també cal millorar les aliances a nivell europeu i internacional, perquè “en últim terme, aquesta partida es resoldrà en l’escena internacional. Internament la farem decantar, però es resoldrà internacionalment”. L’expresident considera que cal lluitar per teixir aquestes aliances, malgrat la dificultat d’aquesta tasca pel fet que “les relacions a nivell internacional no es mouen en base a valors o principis, sinó per interessos”.

 

Mas ha parlat d’algunes qüestions que, segons ell, s’han fet correctament d’ençà de l’inici del procés sobiranista, fa uns set anys, com ara que s’ha  redescobert l’autèntica cara de l’estat espanyol, “que es defineix com a democràtic i de dret, però ara ja sabem de debò com és”; el fet que el sobiranisme ha esdevingut majoritari electoralment, fins i tot amb participacions històriques del 75 i el 80%, tot i que “els pares polítics de la gent de la meva generació sempre ens deien que si la participació superava el 65% no hi hauria majoria catalanista”; i el fet que Catalunya s’ha convertit en un subjecte polític a Europa i al món: “el primer pas per ser reconeguts és ser coneguts. Ja ho som, Madrid ens hi ha ajudat”.

 

L’expresident català també s’ha referit als presos polítics, sense esmentar-los específicament, i ha opinat, a preguntes del públic, que “sense un objectiu a tocar, no té sentit demanar grans sacrificis més”. Segons ell, els sacrificis haurien d’anar alineats amb uns possibles beneficis, per tal que tingui sentit.  Sobre el concert econòmic, ha afirmat que el problema és que una part de la classe política catalana hi està en contra (a diferència del País Basc, on també PSOE i PP el beneeixen), i que a Madrid “negociar-lo és gairebé tan difícil com assolir un referèndum”. En aquest punt,ha recordat una conversa personal amb Mariano Rajoy, en el moment en què va anar a negociar el Pacte Fiscal,  i la seva petició de transferir a Catalunya l’Agència Tributària. “No te puedo traspasar lo único que funciona bien en el estado español”, li va respondre Rajoy. També ha recordat que en la negociació de l’estatut de Sau, quan es podria haver negociat un pacte fiscal, hi estaven en contra els tres primers partits a Catalunya (PSC, UCD i PSUC) i que aleshores CiU i ERC eren la quarta i cinquena forces.

 

Sobre la seva eventual tornada a primera línia política després de la seva inhabilitació, que acaba el 23 de febrer del 202, Mas ha afirmat que “si he de respondre en aquest moment diria que no”, però que d’ara al febrer “passaran moltes coses, com ara que es coneixerà la sentència del procés, poden haver-hi eleccions i caldrà veure com evoluciona Junts per Catalunya, de manera que és difícil de dir”. En tot cas, ha deixat clar que “no ha variat i no em deslligo del meu compromís ni de la meva responsabilitat amb el país”.

 

Avui i demà continuen els actes de la Universitat Catalana d’Estiu a Manresa. Podeu consultar-los al programa

Documents relacionats

  • imagen