L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, i el regidor de Turisme i Projecció de la Ciutat, Joan Calmet, han presentat aquest matí el projecte Manresa 2022 a Federico Mayor Zaragoza, que durant dotze anys va ser director general de la UNESCO i actualment és president de la Fundació Cultura de Pau i continua vinculat a organismes internacionals que treballen contra la pena de mort o pel diàleg entre cultures i religions. Mayor Zaragoza ha mostrat el seu interès pel projecte i la predisposició a col·laborar-hi, des del punt de vista personal i institucional.
En una reunió telemàtica, Federico Mayor Zaragoza s'ha manifestat identificat amb la iniciativa de Manresa de celebrar els 500 anys d'Ignasi de Loiola a la ciutat i també amb el concepte de transformació, que és un dels pilars sobre els quals se sustenten les accions de l'aniversari. Mayor Zaragoza, que és Creu de Sant Jordi de la Generalitat i doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Rovira i Virgili, s'ha mostrat molt crític amb les actuals polítiques neoliberals i considera indispensable que prevalgui el valors com els de la transformació o la creativitat per avançar cap a un planeta més just i sostenible.
Mayor Zaragoza i l’Ajuntament de Manresa mantindran el contacte per concretar possibles col·laboracions, i avaluaran diferents possibilitats per tal que la capital del Bages organitzi activitats rellevants relacionats amb la cultura de la pau i que tinguin un relleu important.
A la reunió també hi han assistit el gerent de Turisme i Fires de Manresa i coordinador tècnic de Manresa 2022, Albert Tulleuda; el coordinador de la Xarxa d'Ambaixadors, Pere Gassó; i el cap de Gabinet d'Alcaldia i Comunicació, Joan Piqué.
Federico Mayor Zaragoza, que és fill de Barcelona, té les arrels familiars a les Terres de l'Ebre. És un dels personatges mes polifacètiques i rellevants de l'estat, com a científic, universitari (exrector de la Universitat de Granada), poeta, escriptor i també polític (va ser ministre d'Educació a principi de la dècada dels 80). Actualment continua molt actiu i periòdicament es posiciona obertament contra polítiques armamentístiques o econòmiques neoliberals. Fa poc, amb motiu de la defunció del bisbe Pere Casaldàliga, va escriure un article en el qual lloava el perfil d'un home que va dedicar la vida a fer costat als desafavorits.
