La Plana de l’Om acollirà la presentació de les obres finalistes del 21è Premi Joaquim Amat-Piniella

L’acte comptarà amb els autors Àlvar Valls i Sebastià Alzamora i amb l’editor Josep Lluch. L’aforament és limitat i cal reservar la localitat. També es podrà seguir en directe per Internet a través del YouTube de la secció de Cultura de l’Ajuntament de Manresa.

imagen

La Plana de l’Om acollirà dimecres 20 de gener, a les 19 h, la presentació de les obres finalistes del 21è Premi Joaquim Amat-Piniella, que comptarà amb la presència d’Àlvar Valls (autor de l’obra Entre l'infern i la glòria), Sebastià Alzamora (autor de Reis del món) i Josep Lluch (editor de Proa, que llegirà un text de l'autor de Tots els camins, Joan Francesc Mira).

 

Per assistir-hi, cal reservar localitat a través de la web del Kursaal (enllaç directe) o bé a les taquilles del teatre. L’aforament és limitat. L’acte també es podrà seguir en directe per Internet a través del YouTube de Manresa Cultura.

 

El premi està convocat conjuntament per Òmnium Bages-Moianès i l’Ajuntament de Manresa i està destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi alguns dels moviments socials contemporanis. La dotació és de 2.000 euros per a l’obra guanyadora. El jurat d’enguany està format per Llorenç Capdevila (escriptor), Montserrat Caus (bibliotecària de la Biblioteca del Casino), Jordi Estrada (escriptor), Toni Mata (periodista de Regió7), Genís Sinca (escriptor i periodista) i Anna Vilajosana, periodista i presidenta d’Òmnium Bages-Moianès. Si la situació sanitària ho permet, la cerimònia de lliurament tindrà lloc també a l’Auditori de la Plana de l’Om, el 23 de febrer.

 

Les tres obres finalistes són:

 

1- Reis del món, de Sebastià Alzamora (Proa)


Reis del món és una novel·la d'abast europeu que parteix de dos personatges reals i antagònics, dos gegants del segle xx. L’un és Joan Mascaró, el principal traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental. L’altre és Joan March, contrabandista i financer, un dels homes més rics i poderosos del seu temps, capaç de fer caure governs o de posar condicions a Franco o a Churchill. Tots dos havien nascut a Santa Margalida, un poble del Pla de Mallorca, i van mantenir durant molts d’anys una relació cordial, però també complexa i contradictòria. A través d'aquestes dues figures, Alzamora teixeix un relat que passa per Espanya, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya, Algèria, el Marroc o Sri Lanka, i que registra els tremolors del segle més convuls de la història de la Humanitat.

 

 

2- Tots els camins, de Joan Francesc Mira (Proa)

 

Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va començar, amb la senzillesa clàssica dels savis, aquest llibre de memòries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l’Horta. Ara el nostre memorialista té catorze anys i ha trobat, després de la mort del pare, la vocació religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d’Iratxe i, més endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d’atractius infinits que sempre més serà la seva segona pàtria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l’ànsia de santedat es va dissolent “com un bloc de gel sota una pluja finíssima”. Aleshores s’inicia un periple que fa passar el jove Mira per fàbriques de Düsseldorf, pel París del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromís polític, un amor italià, el descobriment de l’antropologia social, Claude Lévi-Strauss, l’estada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final d’etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisió que s’ha mort Franco.

 

 

3- Entre l’infern i la glòria, d’Àlvar Valls (Edicions de 1984)

 

L’autor hi retrata una vida que per al seu protagonista va ser un infern i alhora un doble procés d’ascensió a la glòria: la glòria terrenal del poeta i la glòria celestial a què aspirava el sacerdot. És la història d’un geni de tarannà torturat, sempre insatisfet, resolut. Verdaguer és  capaç de passar de la submissió absoluta a l’Església a la rebel·lió contra el seu bisbe quan cau en desgràcia i el seu entorn natural —el catalanisme regionalista— se li gira en contra. La novel·la se centra en els últims dies de la vida del protagonista, el 1902, malalt terminal de tuberculosi, un curt període en el qual es reprodueix la lluita encesa entre dos grups d’amics —els de la Lliga i els republicans— per influir en les decisions del poeta. Acompanyant el relat, apareixen episodis de la vida del poeta emmarcats en la Barcelona de l’època en plena expansió industrial i urbana, l’ascensió del regionalisme, la segona carlinada, el Memorial de Greuges, les interioritats dels Jocs Florals, l’Exposició Universal del 1888, la bomba de la processó de Corpus, les seqüeles de les guerres d’Àfrica i de Cuba o la seva relació amb la família reial.

Documents relacionats

  • imagen