El Premi Joaquim Amat-Piniella 2015 compta amb tres finalistes

Opten a guanyar la 15a edició del premi ‘Les llavors del silenci’, d’Àlvar Caixal, ‘Dos taüts negres i dos de blancs’, de Pep Coll, ‘El nét del pirata’, de Manuel Cuyàs.

imagen

Les tres obres finalistes del Premi Joaquim Amat-Piniella 2015 són Les llavors del Silenci, d’Àlvar Caixal (Edicions 62); Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll, (Editorial Proa); i El nét del Pirata, de Manuel Cuyàs (Editorial Proa).

La cerimònia de lliurament del quinzè Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis, tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 25 de febrer de 2015, a les 20h.

La presentació de les obres finalistes tindrà lloc el dia 21 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins del Celler Cooperatiu d’Artés, de la DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino

Obres finlistes

Les llavors del silenci, d’Àlvar Caixal (Edicions 62)

En aquesta novel·la, que ja va obtenir el prestigiós Premi Sant Joan, Àlvar Caixal planteja dues històries. Una, ens transporta fins a la Guerra Civil, on un jove anglès, estudiant de medicina i membre de les Brigades Internacionals, desapareix al front d’Aragó. L’altra, se situa en l’actualitat, en què l’Alfred, després del suïcidi del seu pare, troba uns papers que l’impulsen a investigar els seus orígens. La llavor sembrada durant la guerra aflora al cap de setanta anys, en que alguns personatges, anglesos i catalans, faran descobriments que canviaran les seves vides. Escrites amb una gran intensitat literària i una força lírica insòlita, les dues trames conflueixen, finalment, en una reflexió profunda sobre la identitat, la culpa i la recuperació de la memòria.

Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll (Editorial Proa)

A Carreu, un racó del Pallars avui deshabitat, el 1953 van aparèixer assassinats un matrimoni de masovers i les seves dues filles. Els assassins, una parella de masovers veïns, van actuar amb extrema crueltat. La investigació d’aquelles morts, però, va tapar-se per evitar mostrar una mala imatge de la plàcida, pacífica i victoriosa Espanya de Franco. La interferència política i la desídia judicial van ser tan grans, que el crim va quedar impune malgrat que tothom en coneixia els autors. Coll va decidir tibar el fil d’aquella història sinistra i el resultat és aquesta novel·la. Fa una reconstrucció minuciosa i absorbent d’una esfereïdora història real. La recreació de la matança de Carreu, però, va més enllà de la simple crònica negra novel·lada. Vol ser també –i sobretot— una agra m etàfora de l’ambient d’enveges, traïcions i venjances que, durant els primers anys de la postguerra, va dominar el país.

El nét del pirata, de Manuel Cuyàs (Editorial Proa)

En aquest llibre de memòries, Manuel Cuyàs fa una crònica d’alguns aspectes de la seva infantesa i joventut, de la seva família (partint del rebesavi pirata que va viure a l’Argentina) i de la seva ciutat (un Mataró omnipresent al llarg de tota l’obra). És, també, el retrat d’una època carregada de canvis. Els canvis que van transformar Mataró a partir dels anys seixanta, però també els que en aquell mateix temps van transformar tota la societat catalana. Explica, com a bon llibre de memòries, el seu pas pels escolapis o la passió pel cinema, però sobretot es recrea en els espais i els personatges mataronins que manté ben vius a la memòria i que fa ben visibles al lector amb una prosa molt directa i un estil periodístic carregat d’ironia intel·ligent.

El jurat d’enguany

•Llorenç Capdevila, escriptor.
•Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.
•Jordi Estrada, escriptor.
•Jordi Finestres, escriptor i periodista.
•Toni Mata, periodista de Regió7.

Presentació de les obres finalistes

Les tres presentacions es concentraran en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

L’acte tindrà lloc el dia 21 de gener de 2015, a les 19h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència d’Àlvar Caixal, Pep Coll i Manuel Cuyàs, els tres autors finalistes.

La presentació de cadascuna de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast de vi del Celler Cooperatiu d’Artés, de la DO Pla de Bages.

Concurs Amat-Piniella 2015 a la Biblioteca del Casino

Enguany, es proposen tot un seguit de passatemps amb l’objectiu d’ajudar a
conèixer els autors i les obres guanyadores de les diferents edicions que
s’han dut a terme del Premi Joaquim Amat-Piniella, així com les obres
finalistes d’aquest any.

Des d’una òptica lúdica, qui ho vulgui pot participar en el concurs, que consisteix a resoldre tres jocs que es proposen a la bulleta. Entre totes
les butlletes correctes, es sortejarà un lot de llibres.

Les butlletes es poden recollir a la biblioteca del Casino, on també hi ha l’urna on s’han de dipositar. Hi ha temps fins al 14 de febrer.

El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi Amat-Piniella.

El guardó

És una escultura de bronze, obra del reconegut artista manresà Ramon Oms.

Acte de lliurament

El lliurament del premi tindrà lloc el dia 25 de febrer de 2015 a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum.

En el transcurs de l’acte, un grup d’actors del Casal Familiar Recreatiu dels Carlins faran una lectura dramatitzada de textos en homenatge a l’escriptor Manuel de Pedrolo, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.
Requisits de les obres finalistes

•Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.
•Han de ser originalment escrites en llengua catalana.
•S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2013 i el 31 d’agost del 2014 (ambdós inclosos).
•Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani.

El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.
Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.
2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.
2003: Desert
2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.
2005: Desert
2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable.

Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació.

Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).
2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).
2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).
2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).
2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).
2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).
2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).
2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa). 

Documents relacionats

  • imagen