L'Ajuntament de Manresa ja és oficialment propietari de la nau principal de la Fàbrica Nova

En un acte a la Sala de Columnes de l’Ajuntament de Manresa, aquest matí ha tingut lloc l’acte de signatura davant de notari de la compravenda de la primera finca de la Fàbrica Nova, corresponent a la nau principal, de 5.777 m2 de superfície, per un valor de 5,8 milions d’euros + IVA. L’alcalde de Manresa ha lliurat el xec bancari al conseller delegat d’Inmocaixa, i posteriorment ha manifestat la satisfacció pel fet que el consistori ja és propietari de la part més important de Fàbrica Nova, recinte on és previst ubicar un pol universitari i tecnològic juntament amb la UPC.


imagen

L’Ajuntament de Manresa ja té les claus de la nau principal de la Fàbrica Nova, després de la signatura de la compravenda que ha tingut lloc aquest matí. En concret, l’operació inclou una superfície de 5.777 metres quadrats, i un total de 15.630 metres quadrats de sostre, per la qual s’han pagat 5,8 milions d’euros+IVA. La signatura ha anat a càrrec de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia; i el conseller delegat d’Inmocaixa, Oscar Carpio Garijo, que ha actuat com a apoderat de Criteria Caixa, propietària de la finca. També han participat a l’acte el secretari general de l’Ajuntament, José Luis González Leal; i el notari Claudi Martín Ges, que ha donat fe de la compravenda. Entre els assistents, representants dels grups municipals, personal tècnic del consistori, i altres representants d’Inmocaixa.

 

Aquesta és la primera peça que l’Ajuntament de Manresa adquireix de Fàbrica Nova, que correspon a la nau principal, però l’acord de compra, per un valor global de 12,3 milions d’euros, inclou dues finques més: el solar de la part posterior (5.571 m2) i el subsòl (9.123 m2). A més, hi ha una opció de compra per la finca que fa cantonada entre la carretera del Pont de Vilomara i l’avinguda Bertrand Serra (943 m2). El consistori manresà ja va anunciar el novembre passat que la voluntat és destinar bona part del recinte a un gran projecte universitari basat en la tecnologia i el coneixement, que estarà coliderat amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

 

Amb la compra, l’Ajuntament de Manresa agafa el timó del desenvolupament urbanístic del sector, que per primer cop serà públic, i compleix diferents objectius que se sustenten en l’interès públic que té el fet de poder desencallar un espai central de la ciutat, que té una gran capacitat de reconnectar barris i que es troba tancat des de 1989, quan va tancar l’activitat de la fàbrica.

 

Després de la signatura de la compra, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha manifestat la satisfacció per haver culminat un procés “llarg i molt treballat” i ha mostrat el convenciment que “el projecte de Fàbrica Nova és una gran oportunitat per la ciutat. Estem contents de l’acord que hem assolit, creiem que és un gran acord, i que ha generat un gran consens: unanimitat de les forces polítiques i també de la major part de la societat manresana. Poques vegades un projecte havia generat aquest consens i aquest entusiasme i il·lusió col·lectiva”.

 

L’alcalde també ha explicat que actualment “estem treballant de manera intensa, de bracet amb la UPC, per crear aquest pol de concentració tecnològica, un campus de quarta generació”, i que s’està duent a terme una feina d’explicació del projecte als diversos departaments de la Generalitat, del govern central i també al teixit social i econòmic. “Estem fent un projecte que serà referencial, un projecte de territori i de país, sostenible, obert a la ciutadania i al servei de les empreses”. També ha anunciat que, un cop l’Ajuntament és propietari de la nau, els propers mesos s’organitzaran visites per tal que la ciutadania pugui conèixer l’espai. Marc Aloy també ha agraït a Criteria Caixa la feina feta "i les ganes d'arribar a un acord des del primer dia".


De símbol del progrés ciutadà al tancament

 

La Fàbrica Nova va ser construïda entre 1922 i 1926, fruit de l’empenta de l’empresari Eusebi Bertrand i Serra, i durant prop de 70 anys va ser símbol del progrés i la prosperitat d’una ciutat amb un teixit industrial tèxtil potentíssim. De fet, va ser un dels recintes fabrils urbans del tèxtil més gran del país i, en el moment de màxima prosperitat, hi van treballar més de 3.000 persones, majoritàriament dones. Després d’una llarga crisi, la Fàbrica Nova va tancar portes el 1989, causant un fort impacte a la ciutat.

 

L’any 2000 el recinte va ser adquirit, a través de subhasta, per una propietat immobiliària que va plantejar un projecte basat en la construcció d’una gran superfície comercial (en total es preveien 37.000 metres quadrats de superfície terciària, l’equivalent a quatre camps de futbol) amb galeries comercials, sales de cinema, oficines i hotels. Un projecte que mai va tirar endavant malgrat que es van fer reiterades modificacions del planejament urbanístic per fer-lo viable.

 

Ara, després de 32 anys del seu tancament i de 20 anys d’operacions fallides, l’Ajuntament de Manresa pren la iniciativa per liderar un canvi de rumb radical amb l’objectiu final que la Fàbrica Nova torni a ser un motor de transformació de la ciutat, en aquest cas des de la iniciativa pública. L’operació permetrà desencallar un àmbit històric, reconduir el model comercial proposat fa 20 anys i posar en marxa un projecte basat en el coneixement i la tecnologia que impactarà als barris i a la ciutat, i que tindrà també un abast supramunicipal.

 

L’operació es pagarà en tres anualitats, la primera de les quals s’ha satisfet avui. Dels 12,3 milions d’euros, 5,7 corresponen a les obres de transformació que InmoCaixa ja ha fet a l’entorn, amb la urbanització de la Via Sant Ignasi i de la Baixada dels Drets i amb l’enderroc de la Sala Ciutat com a actuacions principals. Es tracta de càrregues urbanístiques que pertocaven realitzar a la propietat, a través d’unes obres que ara ja estan al servei de la ciutat, i que estan incloses en el preu pactat.

 

La superfície total de les quatre finques que es compren representen 21.414 metres quadrats, on existeixen uns drets per edificar de 41.977 m2 de sostre. La compra d’aquestes dues hectàrees, sumades a tots aquells espais que ja tenien previst un destí públic per cessió, fan que l’àmbit total de terrenys destinats a usos públics sigui de 62.198 m2, i que en el conjunt de tota l’illa (incloent les piscines municipals, el parc de Sant Ignasi i la llar d’infants) s’arribi a una superfície destinada a equipaments i parcs públics de 84.415 m2.

 

A banda, dins l’àmbit de la Fàbrica Nova, en un dels extrems (que dona al carrer d’Ignasi Domènech Puigcercós), també hi ha 6.789 m2 de propietat privada per fer habitatge.

 

La cronologia del projecte els darrers mesos ha estat la següent

 

-5 de novembre: Presentació per part de l’Ajuntament del projecte de compra de totes les propietats que Inmocaixa té al recinte de Fàbrica Nova, per un valor de 12,3 milions d’euros, dels quals 5,7 corresponen a les obres d’urbanització que Inmocaixa ja ha fet a l’entorn.

 

-18 de novembre: Ple municipal. Aprovació de l’acord del contracte de compravenda per unanimitat de tots els grups municipals.

 

-22 de novembre: Presentació del projecte per construir a l’antic complex fabril un gran espai basat en el coneixement i la tecnologia.

 

-25 de novembre 2021: Signatura del contracte de compravenda entre l’Ajuntament i Criteria Caixa. El contracte de compravenda estipula les condicions de pagament, les garanties de compliment de l’acord per ambdues parts, i condiciona la compra a l’informe de la Generalitat. El contracte de compravenda preveia que el primer pagament de 5,8 milions d’euros s’hauria de fer abans del 15 de febrer de 2022.

 

-23 de desembre 2021: Ple municipal. S’aprova el crèdit per fer front el primer pagament, i també l’expedient administratiu formal de compravenda, que serveix per demanar l’informe a la Generalitat. Aquest expedient recull els informes de diferents serveis on s’exposen els motius pels quals és important fer aquesta compra i que passi a mans municipals.

 

-27 de gener 2022: Ple municipal. L’Ajuntament assumeix les condicions de l’informe de la Generalitat i ratifica l’acord de compra de les finques de Fàbrica Nova. L’informe de la Generalitat és favorable, però inclou la condició que es modifiqui el planejament, cosa ja prevista pel consistori.

 

-8 de febrer 2022: Compravenda: Signatura davant de notari de l’escriptura de la finca de la nau i el seu corresponent pagament a Criteria Caixa

 

La Fàbrica Nova, la història d’un motor econòmic i social

 

La Fàbrica Nova té un enorme significat històric per la ciutat. Des de la seva construcció ha estat un dels conjunts industrials més importants de Catalunya, porta d’entrada de moltes innovacions en el filat, en el teixit i en l’organització industrial. A Manresa és l’empresa que més gent ha ocupat i el lloc on s’han viscut els conflictes laborals més significatius dels darrers 120 anys. És símbol del treball industrial a Manresa i al Bages, especialment del femení.

 

L’edifici és obra de Salvador Vinyals i Sabaté, un arquitecte molt conegut a la Barcelona de principis del segle XX, amb obres com la presó Model o els teatres Tívoli i Novedades. El projecte de l’edifici és de 1917. Les obres, però, no van començar fins al setembre de 1922 i es va inaugurar oficialment el març de 1926.

 

Des de la seva construcció fins a 1940, l’empresa va ser propietat d’Eusebi Bertrand i Serra, successor únic de l’empresa dels seus pares, Manuel Bertrand e Hijo. El 1940, poc abans de la mort d’Eusebi Bertrand, es va crear l'empresa Textiles Bertrand y Serra SA, que en va tenir la propietat fins al procés de crisi de 1989. El 1987 la família Bertrand va començar a vendre parts de l’empresa i el 1989 la fàbrica va parar definitivament i va quedar en mans del Ministeri d’Hisenda, a causa del deute acumulat amb aquesta institució. La fàbrica va tancar portes el 15 de març de 1989.

 

Des de l’any 2012, la fàbrica Bertrand i Serra o Fàbrica Nova està protegida pel Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic, Arqueològic, Paleontològic, Geològic i Paisatgístic de Manresa (PEUPM), en la categoria de Bé cultural d’interès local (BCIL). 

Documents relacionats

  • imagen