Robert Guilanyà i Sònia Guedán defensen en el pregó de la Llum el treball col·lectiu de la ciència per aconseguir un món millor

El Teatre Conservatori de Manresa ha estat l’escenari aquest vespre del pregó institucional de la Festa de la Llum 2022, que enguany ha estat pronunciat conjuntament per la investigadora Sònia Guedán i l'enginyer Robert Guilanyà.

imagen

El teatre Conservatori de Manresa, com en l’edició de l’any passat, s’ha vestit de gala per acollir aquest vespre el pregó institucional de la Festa de la Llum que, per primera vegada, ha tingut una doble veu, la dels joves manresans Sònia Guedán Carrió, investigadora que treballa en les noves teràpies contra el càncer, i Robert Guilanyà Jané, enginyer que ha treballat en missions espacials com el Rosetta-Philae i el projecte ExoMars.  Els pregoners d’enguany han estat escollits pel Casal Cultural Dansaires Manresans, entitat administradora de Festa de la Llum. 

 

L’acte, conduït per Núria Soler Cunill,  ha arrencat amb el parlament de la regidora de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Manresa, Anna Crespo Obiols, que ha agraït la tasca de les persones que han col·laborat en l’organització de la festa i ha assegurat que, malgrat que encara estem en pandèmia, de mica en mica la Llum ens comença a il·luminar.

 

Seguidament, Dolors Jané Feixas, representant del Casal  Dansaires Manresans, ha afirmat que per a l’entitat és un orgull administrar la Festa de la Llum d’enguany: “treballar per la cultura, les tradicions i per la ciutat està dins el nostre ADN”. També ha fet èmfasi en els actes que han preparat, pensats per a grans i petits amb la voluntat “que tothom es pugi fer seva aquesta festa tan nostra”, i ha subratllat que el d’avui era un dia “molt especial”, fent referència als dos pregoners, que “són un orgull per la nostra entitat i que també ho han de ser per a tota la ciutat de Manresa”.

 

A continuació, Sònia Guedán i Robert Guilanyà han pujat a l’escenari, amb emoció continguda, conscients de ser protagonistes d’un acte important a la seva ciutat i, a més, de fer-ho envoltat de familiars, amics i amigues.

 

Guilanyà ha iniciat el seu parlament lloant el paper que va jugar l’escola pública –l’antic col·legi Francesc Barjau (avui Escola la Font) i l’Institut Guillem Catà– per fer-li despertar l’interès per la ciència i per empènyer-lo a continuar els seus estudis i el seu treball a l’Agència Espacial Europea (ESOC/ESA), una trajectòria educativa que li ha permès  participar en la preparació i operació de diferents missions de satèl·lits que es dirigeixen cap al Sol o cap a Mercuri, Venus o Mart;  i sobretot ha destacat la seva participació en la fita històrica del projecte Rosetta-Philae.

 

Per a Guilanyà “la missió Rosetta fou un projecte d’una gran envergadura, de la mateixa manera que ho va ser  la construcció de la Séquia de Manresa”.  “La Séquia, un projecte del segle XIV, i la missió del Rosetta, del segle XXI, tenen en comú que són projectes l’èxit del qual no es pot atribuir a una persona sola, sinó al treball i la dedicació de molts”. El pregoner ha apostat pel treball conjunt, sense individualitats, i a llarg termini, en lloc de buscar el benefici immediat.

 

Per la seva part, Sònia Guedán ha manifestat la seva estima a la ciutat i ha  posat el focus per reivindicar el paper del Barri Antic de Manresa, “un barri ple d’història i patrimoni arquitectònic, amb un veïnatge divers, que se l’estima”. Un barri  que és “el nucli del teixit associatiu de Manresa, que és un referent  a Catalunya; un barri on diverses entitats i associacions treballen de forma altruista per crear, defensar i transmetre la cultura popular i tradicional”. En aquest sentit, la investigadora ha fet una crida a treballar perquè es garanteixi “la seva conservació, rehabilitació i revitalització”, no només dels edificis emblemàtics, sinó també de “totes les tipologies pròpies del barri i del seu teixit històric, mantenint la seva identitat, incentivant el comerç de proximitat i impulsant propostes que posin el veïnat al centre”.

 

Guedán ha animat a gaudir de la festa per desconnectar de la pandèmia de la Covid-19.  La jove manresana ha demanat donar suport i agrair “l’esforç titànic de molts científics d’arreu del món, que porten anys treballant perquè, en un moment de crisi màxima com la del gener de 2020, tinguessin la tecnologia a punt per fer vacunes com les que portem avui”. Per a la investigadora manresana, aquest treball conjunt d’universitats, petites empreses biotecnològiques i grans farmacèutiques “és un exemple de tot el que podem aconseguir quan unim forces per assolir un objectiu comú amb determinació”.

 

En el tram final del pregó, que ha estat llegit de manera conjunta, Robert Guilanyà ha recordat el seu lligam i el de la Sònia Guedán amb el Casal Cultural Dansaires Manresans i, en nom de tots dos, els ha felicitat pels seus 75 anys representant la cultura tradicional i popular catalana.  

 

 

La importància de les arrels

 

En acabar, els pregoners han rebut un obsequi —la reproducció de l’escultura La Ben Plantada, de Josep Clarà— de mans de l’alcalde, Marc Aloy Guàrdia, que en el parlament de cloenda ha felicitat els pregoners, destacant l’estima que tenen per la ciutat, on tenen els seus orígens; unes arrels “profundes, manresanes”, que han impulsat “trajectòries universals”.

 

Fent un paral·lelisme amb la Festa de la Llum, l’alcalde ha explicat que, “com aquells manresans i manresanes medievals, avui també tenim constructors de la Séquia; gent que estima i cuida les arrels, però que aixeca la mirada i es dedica a fomentar i difondre coneixement o a millorar la vida de les persones d’arreu. I a treballar en equip, que és com s’aconsegueixen els objectius més importants”.

 

Amb el permís d’una pandèmia “que sembla que podem anar deixant enrere”, Aloy ha convidat la ciutadania a gaudir dels actes de la Llum —molts dels quals recuperen el seu format pre-Covid—, a endinsar-se en el projecte de Manresa 2022, que commemora els 500 anys del pas d’Ignasi de Loiola per la ciutat, i a gaudir de tota la ciutat, des de l’Anella Verda fins al Centre Històric que la pregonera ha reivindicat en el seu discurs. 

 

 

Cants dels Goigs de la Llum  a càrrec de la Capella de Música de la Seu

 

El pregó Institucional ha finalitzat amb el cant dels Goigs de la Misteriosa Llum, a càrrec de la Capella de Música de la Seu, dirigida per Mireia Subirana Pintó. La lletra dels Goigs apareixia a la pantalla i ha permès que el públic també cantés. 

 

L’acte ha comptat amb l’assistència de membres de la corporació municipal; de la vicepresidenta primera del Parlament de Catalunya, Alba Vergés Bosch; de la delegada del Govern a la Catalunya Central, Rosa Vestit Villegas; del president del Consell Comarcal del Bages, Eloi Hernàndez i Mosella; i dels alcaldes de Sant Fruitós de Bages, Sallent, Callús, Monistrol de Montserrat, Navarcles i Sant Salvador de Guardiola, entre altres autoritats del territori. Hi han assistit també representants de l’Associació Misteriosa Llum, del Casal Cultural Dansaires Manresanas, l’Hereu i la Pubilla i membres de la Junta de la Séquia. 

 

L’acte ha estat retransmès en directe i s’ha pogut seguir on-line a través de la web municipal. El pregó ha estat traduït en directe al llenguatge dels signes per la Casa Social del Sord de Manresa i Comarques (Casmacs). Amb la baixada del teló i la sortida del públic ha sonat la música de la banda manresana Fusioon, quan en aquests moments s’homenatja els 50 anys de les seves primeres publicacions discogràfiques.

Documents relacionats

  • imagen