La mostra, comissariada per Silvia Arnau, directora de projectes de la Fundació Cuixart, es podrà veure del 23 de novembre al 6 de gener i aplega 28 obres de gran format que configuren una col·lectiva d'artistes representants de l'art urbà, graffiti i muralisme actual.
Darryl MacCray "Cornbread", un dels incitadors del graffiti primitiu contemporani nord-americà, serà a Manresa aquest dissabte, 23 de novembre, a les 19h, per inaugurar l’exposició “Art Intermural, del carrer a l'avantguarda" que tindrà lloc a la Sala d’Exposicions del Centre Cultural el Casino. Durà a terme una acció artística juntament amb l’artista manresà Marc DKO.
La mostra, que es podrà veure fins el 6 de gener, està comissariada per Silvia Arnau, directora de projectes de la Fundació Cuixart, i aplega 28 obres de gran format que formen part d'una col·lectiva d'artistes representants de l'art urbà, graffiti i muralisme actual i que a través del premi Pinzell de Cuixart, s’ha trigat 7 anys a recopilar juntament amb Urban Art Barcelona i la Fundació La Caixa.
Noms destacats de l’street art com, Andrea Btoy, Mina Hamada, Twoone, Ricardo Cavolo, Enric Sant, GR170, Hate Lovers, Malicia, Vegan, Marina Capdevila, Antonyo Marest, Spok, Ivana Flores, Art is Trash, Soem, Belin, Lolofonico, Bow, Jofre Oliveras, Alberto de Blobs, Werens , Flan not Rules, Pichiavo, Dios de los tres, Turkesa, Marc Deko, Ioke, Lahe, Sebastien Waknine i Cornbread, ompliran de missatges, alternatius, reivindicatius i esclatants, les parets de la sala.
Des d’un passat no molt llunyà el graffiti i l'art de carrer han estat vilipendiats i denunciats com a presagi de delinqüència i crim. Mentre encara ara és considerat vandalisme, hi ha una part de l'art de carrer que ha estat assimilat pel sistema.
Art Intermural vol mirar de definir conceptes com art urbà, graffiti, post-graffiti, muralisme contemporani i art intermural a través dels seus orígens, antecedents, contextos socials, de la seva història, autors de referència, obra de gran format i documentals... per conèixer aquests llenguatges.
Consultar ANNEX
Darryl MacCray "Cornbread"
Nascut al nord de Filadèlfia el 1953 i criat per la seva mare i avis a Brewerytown, Darryl McCray un noi afroamericà de caràcter problemàtic, va créixer en una Filadèlfia que en aquell moment era la sisena ciutat més gran dels Estats Units, amb uns carrers dominats per Gangs (que van començar a etiquetar les cantonades dels carrers com una manera de marcar el seu territori: 28th and Oxford, 21st and Norris, Valley, Somerville, 21-Lot, 21st and Titan).
El 1965, com a resultat del seu comportament, en Darryl va ser enviat al reformatori. Aquest fet va definir la seva història. Al centre de correcció juvenil es convertiria en Cornbread, i al sortir-ne el setembre de 1967 es va reincorporar a l'escola secundària Strawberry Mansion en North Philly, on es va enamorar de Cynthia Custuss i per la qual va començar a escriure “Cornbread Loves Cynthia” a totes les parets de l'escola i pel veïnat.
El tag Cornbread de McCray va evolucionar de ser una manera d'aconseguir l'atenció d'una noia a una manera d'aconseguir l'atenció del món. Cornbread va ser el primer que va començar a taggear a les parets fora d'un context de gangs.
Cornbread es va apropiar de l'aerosol com a eina d'escriptura. No va ser el primer a utilitzar-lo, però si va ser qui va iniciar un joc de caràcter privat que es va centrar en l'exploració urbana de to experiencial i desafiador
El 1971 un diari publicava un titular amb la llegenda “Cornbread està mort”, una confusió que va propiciar una de les grans gestes de Darryl. Com a resposta, i per demostrar que era viu, va decidir vigilar durant tres dies a l'empleat del zoològic encarregat dels elefants, i quan va tenir oportunitat va saltar la tanca, va imitar els moviments del cuidador i va escriure sobre l'elefant la llegenda “Cornbread VIU”, això li va valer una cobertura mediàtica immensa i una condemna de presó.
Durant la dècada del 2000 va tenir una trobada amb Raphael Paris, un historiador del graffiti que li va mostrar la repercussió que el seu treball com a Cornbread havia tingut a nivell global. El seu tag era una llegenda, el primer escriptor de graffiti, i això li va donar forces per combatre la seva addicció i convertir-se en activista social.
Actualment aprofita el seu estatus com a personatge llegendari de Filadèlfia per educar a infants i joves sobre el perill de les drogues, el vandalisme i una vida dins i fora de la presó. També va crear la seva pròpia organització, Graff-X, un grup de exgraffiters que busquen retribuir a la societat el mal que alguna vegada van causar.
El 2016, Darryl “Cornbread” McCray, fou inclòs en el Museu d'Història Afroamericana del Smithsonian. El llegat de Cornbread és sens dubte imprescindible per entendre el graffiti en els nostres dies.
Mark DKO
Artista d'estil canviant i colorista que no s'ha estancat mai en un sol estil/concepte/tècnica. Al principi feia realisme, després va sorgir la necessitat de jugar amb les lletres, primer modern pastel "3 d", després BubbleLetters fins a arribar al Wild style, un dels elements més recorrent a les meves lletres són les rodones típiques en el graffiti.
A Manresa ha estat un dels grans impulsors del muralisme i del graffiti, i especialment coordinant juntament amb l’Eduard de Pobes el projecte Murs Plàstics, on han participat tan artistes de renom com artistes locals. https://mursplastics.wordpress.com/